Portada del periodico Menorca:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- El Mallorca Game 2024 en directo
Ya está en marcha el Mallorca Game 2024 y puedes seguir aquí en directo el desarrollo de este evento sobre , videojuegos y la cultura del ocio con entrevistas y un recorrido por sus instalaciones. Desde las 10.00 hasta las 19.00 Ultima Partida te acercará a esta cita obligada para los aficionados a los videojuegos, juegos de mesa y la cultura del ocio en general. Durante el desarrollo del evento realizaremos entrevistas a algunos de los invitados a este espacio que nos traerán sus recientes trabajos que podremos conocer y probar. Además nos pasearemos por las distintas salas en las que se realizan actividades y exposiciones diversas. Sigue el directo dandole a este enlace Además también realizaremos concursos en los que se podrán ganar códigos de juegos, merchandaising de Razer y algún cómic del dibujante y guionista mallorquín Pau, que también pasará por el programa para hablar de su último trabajo y de futuros proyectos. - Fusió
Sa fusió mos ha permès descobrir unes noves vistes, i des tres clubs futbolistes en surt un de més admès; a vam si tothom ha entès tals maneres futuristes: ell que venguin es turistes, però un de cada tres. Fusió - Dues mil dites i refranys més al quart volum sobre les locucions menorquines
Un dimoni amb el seu trident, en una il·lustració de Tomás Orell, il·lustra la portada del quart volum d’«Expressions, dites i refranys de Menorca», del qual és autor Josep Portella Coll, i que és editat pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella i el Centre d’Estudis Locals d’Alaior. La nova publicació, que correspon al volum doble 145-146 dels Quaderns de Folklore, engloba les expressions, dites i refranys de l’Illa compreses entre les paraules «cuida» i «envest», que representen 2.005 unitats lingüístiques, que sumen un total de 7.134 dites i refranys dels quatre volums publicats. Portada del nou volum.El present volum s’obre amb «Cuida’t de ca d’altri, que ja es cuidaran de ca teva», que ho diu qui pretén justificar-se de la murmuració per la qual és censurat, i es tanca amb «Fer envestir als altres», que és aquella persona que s’amaga en l’anonimat per fer que els altres facin les accions que voldria ell fer, però que no té coratge de fer-les. Exemples La paraula - La història de la nissaga dels Orfila d'Alaior des del segle XVIII
Paco Mercadal Orfila és l’autor d’un llibre sobre la història des del segle XVIII de la branca alaiorenca del llinatge Orfila, que arranca amb el matrimoni format per Francesc Orfila Guàrdia (1720-1796) i Margalida Villalonga (1731-1803) fins a arribar a l’autor, juntament amb els seus germans Margarita i Joaquim. Paco Mercadal dedica el treball als «quinze besnets de s’àvia Benita Orfila Riudavets, perquè coneguin, almenys en part, els antecessors de la nostra branca Orfila». El llibre ha estat imprès a Gràfiques Menorca. Les primeres notícies es refereixen a Francesc Orfila i Margalida Villalonga que eren senyors de lloc, a més de les quatre generacions posteriors, amb les relacions socials, l’estatus privilegiat i estabilitat econòmica. Un senyor de lloc que no vivien al poble, sinó a la mateixa finca, anomenada Sant Joan, i que es caracteritzaven per ser persones aferrades a les tradicions i molt religioses, el que es reflecteix en les documentacions familiars. «En tots els testament - Lo de Sánchez
El careto de Pedro Sánchez el miércoles en el Congreso no pasó desapercibido. Estaba, literalmente, roto. Horas después, la carta que dirigió a la nación dejó entrever una profunda crisis personal, familiar y, por extensión, institucional. No ha tardado cierta parte de la población en echarle más mierda encima. Porque Sánchez ha demostrado a lo largo de estos años ser un saltimbanqui profesional, el gato que siempre cae de pie, el ave fénix capaz de resurgir de sus cenizas una y otra vez. ¿Será verdad que todo tiene un límite? Es difícil saberlo, conociendo al personaje. Yo sí creo que el presidente tiene un sincero interés en llevar a este país al siglo XXI, emparejarlo con las naciones más prósperas y democráticas de Europa, darle el empujón definitivo que necesita para dejar atrás la basura acumulada desde hace cien años. Quizá para tirar de semejante carro pesadísimo haga falta ser un superhombre, un tipo duro, insensible y sin escrúpulos, que anteponga su misión y su destino a
