Portada del periodico Menorca:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Sa constitució
    Ahir sí, però avui no, no hi ha festa ni alegria... Com que tot fa tanta via, demà som la Concepció... I aquesta constitució que ningú no la canvia... "Al manco donau s'opció de baratar-la de dia!"
  • Proyectan en Ferreries la primera promoción de pisos en una década
    La sociedad Son Granot 2021 proyecta la construcción de 24 viviendas en Ferreries. Se trata de la promoción urbanística más destacada de, por lo menos, la última década, y debe ayudar a mitigar la falta de vivienda nueva en la localidad. La promotora de este complejo está constituida por el Grupo Sagitario Hoteles y José Febrer SL. Son estas empresas las que impulsan este proyecto, con dieciséis viviendas destinadas a la venta libre, y otras ocho que se pondrán en el mercado de alquiler «a precios razonables». En estos términos se expresaba ayer uno de los impulsores, Sebastià Triay, quien apeló a la voluntad de «poner viviendas en el mercado, porque hay mucha falta de ello», también en Ferreries, donde la última promoción fue la que desarrolló el Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) en la Avinguda de Son Morera. Plazos Estos pisos se levantarán en el solar comprendido entre los números 2 y 4 del Carrer de Son Granot, a escasos metros de la Plaça Princep Joan Carles. Es allí dond
  • Y encima gana Marruecos
    No fue ayer el mejor día ni el mejor año para celebrar esa Constitución que rechazan nacionalistas de la periferia y respeta en general el resto de la población. A los derechos y libertades que proclama ese documento del 78 debemos buena parte de estas cuatro décadas largas de convivencia y debate, hay que recordarlo de vez en cuando por más que lo normal por grato que sea ni es noticia ni se celebra más allá del ámbito institucional. El Congreso de los Diputados, la institución más comprometida con la revitalización del espíritu constitucional, está siendo en las últimas semanas el peor ejemplo para el prestigio que se le reclama. Nunca el debate había estado tan encabronado con insultos de ida y vuelta. Tampoco nunca habían estado los escaños habitados por la fauna que ahora agita y ocupa la sede de la soberanía. «Las instituciones ganan o pierden prestigio por lo que hacen, pero también por lo que con ellas se hace», había dicho Francisco Tomás y Valiente, asesinado por aquellos que
  • A favor de les valentes (i els valents)
    No està de moda ser valent. El món en què vivim ha substituït la valentia per la comoditat. O pitjor encara, per la indiferència davant tot allò que, per més que no ens agradi, pensam no ens afecta personalment. Si el problema no toca el nostre col·lectiu, ens n’inhibim. I si la cosa succeeix ben enfora, encara més. Però açò no vol dir que no n’hi hagi de gent valenta. Gent que es nega a conviure amb la injustícia. Gent capaç de rebel·lar-se, si és el cas, contra el poder econòmic o polític quan és evident que van en contra d’allò més elemental que tenim les persones: el dret a viure en llibertat. A ca nostra i arreu del món assistim cada dia a situacions que clamen al cel, situacions que exigirien una resposta de tothom que cregui en la raça humana i en els drets individuals que tots hem de tenir. Però avui me voldria centrar, sobretot, en el drama que el fanatisme religiós està provocant a l’Iran i, primer de tot, a les seves dones. «Ui, que enfora que queda, açò!», pot
  • Onze veus que parlen de la Guerra Civil a Menorca
    La professora Lluïsa Gago és l’autora del llibre «Memorias de la memoria», que recull onze testimonis de persones que van viure la Guerra Civil Espanyola. El llibre serà presentat aquest divendres, a les 20 hores, a la Llibreria Catalana, de Maó. Nascuda a Montcada, Barcelona, i llicenciada en Geografia i Història, Lluïsa Gago fa uns 45 anys que viu a Menorca on exerceix de professora de Secundària. L’origen del llibre són unes entrevistes radiofòniques que Lluïsa Gago va fer fa una vintena d’anys en un programa que dirigia a Ràdio Es Castell, anomenat «60 anys després», en el qual va convidar a una sèrie de persones de l’Illa perquè contessin les seves experiències als oients. «Em van oferir la possibilitat de fer un programa radiofònic i vaig acceptar perquè a Barcelona ja n’havia fet. Vaig pensar a fer algun programa relacionat amb la meva especialitat, la Història, i em vaig decantar per la Guerra Civil Espanyola perquè vaig pensar que quedava poca gent que ho hagués viscu