Portada del periodico Menorca:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Decide llevar su tarta de cumpleaños al restaurante y el local le cobra este servicio
Son muchas las personas que deciden celebrar su cumpleaños en un restaurante y que, además, llevan su propia tarta para cumplir con la tradición de soplar las velas y pedir un deseo. El caso de Gigi, una joven tiktoker, rápidamente se convirtió en 'viral' en la plataforma. La protagonista llevó su tarta al restaurante y, al ver la cuenta, se percató del inusual servicio que le habían cobrado: 25 dólares por cortar la tarta. "Cuando la camarera nos pregunta si queremos que corten el pastel que trajimos, pensando que está haciendo algo bueno por nosotros... pero nos cobra 25 dólares", dice la usuaria en el vídeo. - Vot portuari
Es vot portuari esbrella, es batle per un costat i es president Consellat que li tanca sa portella, sa decisió es desnivella: lògica o deslleialtat? Açò és sa rivalitat entre Maó i Ciutadella. Vot portuari - Menorca i les arts decoratives
El centre d’art Ca n’Oliver allotja, sens dubte, els millors exemples d’arts decoratives de la nostra illa. Es nodreix de les col·leccions donades a l’Ajuntament pels descendents d’Hernández Sanz i per la de Jerònima Taltavull, que ocupen la primera i segona planta de l’edifici. Les arts decoratives abasten una gran varietat de procediments i tècniques, entre les quals trobam el mobiliari, la ceràmica, el vidre, els tapissos, l’orfebreria, l’esmalt, etc. També s’han anomenat arts menors per distingir-les de les arts majors, les belles arts, perquè se’ls donava un rang inferior. Cert és, però, que en certes cultures i períodes històrics aquesta diferenciació no s’entenia així. És el cas de la Grècia clàssica, on la ceràmica era considerada una art major, o a la Xina, on el treball de la laca no es diferenciava de la pintura. Recordem també que el moviment anglès de final del XIX Arts&Crafts i el Modernisme van reivindicar la unitat de les arts i que l’atenció que e - El pinganillo
Este aparatito se ha convertido en un símbolo del tiempo en que vivimos. Gente que habla el mismo idioma necesita traductores. Bueno, eso de que hablamos el mismo idioma es demasiado optimista. La voluntad de incomunicación crece y la fragmentación aumenta. La división y el enfrentamiento como modus vivendi. Ya no se cree en la igualdad ni en la libertad. Imaginen qué fraternidad puede haber cuando se priorizan las diferencias sobre lo que tenemos en común. Vivimos sometidos a fuerzas más poderosas de las que somos capaces de controlar. Siempre ha sido así. Si repasamos la historia, la mayoría de la gente no sabe lo que se le viene encima. Se pasa de la calma chicha a la desdicha en un santiamén. Imaginen cuántos planes quedan suspendidos cuando estalla una guerra. Creemos controlar el mundo porque somos ignorantes. Aparentemente, vivimos en un Estado de Derecho. Pero todo degenera. Derecho internacional, derecho comparado, derecho a roce, derecho al pataleo, derecho al precipicio. Los que c - De quimeres i realitats
Sé que és molt difícil contemplar el panorama polític espanyol des d’una certa perspectiva per no quedar immers en aquesta mena de cafarnaüm en què vivim que fa molt difícil saber realment on som, què esperem i què ens ha de succeir, perquè sembla que els polítics, més enllà de la missió que tenen de representar-nos i de defensar els nostres interessos per ajudar-nos a viure en un món més habitable, s’han entestat a construir una realitat virtual on res no és el que sembla i on, en lloc de maldar per fer real el que és possible i convenient, prefereixen forçar aquesta realitat i basar el seu discurs en una quimera. Perquè és una quimera —i pitjor si no ho fos, perquè voldria dir que hi ha hagut traïdors— que Feijóo es presentés a la investidura per assolir la presidència del govern quan sabia que no disposava dels vots necessaris per ser elegit com a tal; i la demostració que això és cert la trobem en el discurs del passat dimarts al Congrés dels Diputats on, més que expos
