14/12/2020

13/12/2020

07/12/2020



Noticias
  • L'oposició furga en la setmana més difícil de Collboni
    Jaume Collboni ha arribat a l'equador del mandat en el seu moment més baix. Quan s'acaben de complir dos anys de la seva arribada al càrrec, l'alcalde de Barcelona ha vist com aquesta setmana Junts per Barcelona s'aixecava de la taula de negociació per modificar la reserva d'un 30% d'habitatge protegit i feia caure així la que s'havia convertit en la gran aposta del govern municipal. Un revés al qual s'ha sumat aquest divendres l'enèsima reprovació del ple a Collboni per la seva "incapacitat d'arribar a acords" però també una derrota inesperada: el ple ha tombat amb els vots en contra de Junts, Barcelona en Comú i ERC el reglament que havia de permetre a la Guàrdia Urbana disposar ja de 22 pistoles taser.
  • L'Aragó fixa un termini de set mesos per rebre les pintures de Sixena
    El govern de l'Aragó ha presentat aquest divendres al jutjat civil de primera instància i instrucció número 2 d’Osca la petició d’execució forçosa de la sentència que ordena el lliurament de les pintures murals del monestir de Vilanova de Sixena que hi ha al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Tal com informa l'ACN, dijous va finalitzar el termini d’entrega voluntària i l’executiu aragonès ha fet un cronograma estimatiu de les feines que ha de fer el MNAC per complir la sentència que assenyala un termini aproximat de set mesos per rebre les pintures.
  • L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Amnistia. Espanya no té remei ni vol tenir-lo'
    Com ja els van avançar ahir que passaria, el Tribunal Constitucional va resoldre que la llei d’amnistia era conforme a la Constitució. 
  • Mor el músic Lalo Schifrin, el compositor de 'Missió: impossible'
    Una de les progressions rítmiques més populars del segle XX va ser creada pel músic argentí Lalo Schifrin, que ha mort aquest dijous a Los Angeles als 93 anys a causa d'una pneumònia. És la del tema principal de la sèrie (i després pel·lícula) Missió: impossible, composta el 1966. Schifrin, contemporani de Henry Mancini, va ser un dels grans renovadors de la música per a cinema i televisió als anys seixanta, quan la indústria audiovisual va entendre el potencial del jazz.
  • Lluís Soler apuja la temperatura de 'La tempestat'
    Oriol Broggi va caure del cavall el 1993 al Festival d’Avinyó davant La Tempestat de Peter Brook: “Em va agradar tant que vaig decidir dedicar la meva vida al teatre”. L’empremta del mestre Brook ha impregnat molts dels treballs de Broggi. També, esclar, aquesta Tempestat: no solament en els elements matèrics, com el sempitern terra de sorra, els bastons de fusta, els detalls del vestuari, diria que també l'elecció de Babou Cham per a l’eteri paper de l’esperit Ariel o l’energia desfermada de l’esclau Caliban, sinó per les textures estètiques, la cadència de les composicions i l'atmosfera visual i sonora que embolica una proposta que arrenca amb una genial escena del naufragi que fa virtut de l'extrema senzillesa. Pur Brook.