Día anterior 
Sitio web
Noticias
Per què Catalunya és la comunitat on menys alumnes d'infantil fan anglès?
A Catalunya més de la meitat (62,5%) de la població de més de 15 anys admet que no sap parlar anglès. Segons l'última enquesta d'usos lingüístics de l'Idescat, només el 36% saben escriure en llengua anglesa i un 45% diuen que l'entenen. Tot i que aquestes dades representen tota la població catalana i no només els alumnes que han estudiat anglès en els últims anys en escoles i instituts, sí que mostren fins a quin punt a Catalunya, així com a l'Estat, encara existeixen certes dificultats per acabar el període escolar obligatori amb un nivell d'anglès considerable. Un exemple el trobem en el fet que, segons l'EF English Proficiency Index –un rànquing mundial que analitza el nivell d'anglès de cada estat–, Espanya és el vuitè país d'Europa amb un nivell d'anglès més baix, només per sobre de països com Albània, Ucraïna, Turquia o l'Azerbaidjan.- Milei i queixar-se que t'han donat un cop d’ull al puny
Com serà l’odi a Pedro Sánchez de part dels diaris de dretes espanyols que, en la topada diplomàtica oberta amb l’Argentina, prefereixen aparcar el seu habitual nacionalisme patrioter per fer costat a Javier Milei. O, com a mínim, per convertir Sánchez en l’agressor i no en l’agredit. Jo no li he donat un cop de puny, senyoreta, ha estat ell qui, amb l’ull, ha agredit el meu pobre puny. Una repassada als diaris argentins evidencia que la terra és rodona, és a dir, que el dignatari sud-americà és qui ha provocat la crisi, titllant de corrupta la dona de Sánchez, sense que pesi cap condemna sobre ella i només per unes diligències obertes que fan un tuf de socarrim sever. Presumpció d’innocència? No pas per a l’anarcocapitalista de la serra elèctrica i la pobresa disparada al seu país. Al quiosc de Madrid, fins i tot La Razón admet que l’incident l’ha provocat Milei (i això que el diari és del mateix grup que ha editat l’últim llibre seu). En canvi, els titulars de l’Abc i E 
La vida (i la mort) del Pep
El dia que vaig conèixer l’Ignasi Guerrero ens vam fer la típica pregunta sobre la família i ell em va dir que tenia tres fills però que el segon s’havia mort. Em va deixar de pedra. Va dir tres directament, sense dubtar ni esquivar el tema. Era el primer dia que treballàvem plegats i el més fàcil potser hauria estat dir “en tinc dos” i llestos. Però és que en tenia tres. Com has de restar-te un fill? Em va impactar tant la resposta que no vaig gosar dir res més, ni preguntar de què s’havia mort, ni com es deia. L’Ignasi havia estat honest i jo en canvi no ho vaig saber encarar i vaig canviar ràpid de tema. Com ens costa parlar de la mort, quin tabú. Potser ara, després d’haver vist el documental sobre la vida (i la mort) del fill de l’Ignasi, el Pep, la conversa seria diferent. Vaig aprendre molt durant aquells 85 minuts. Vaig sortir del cinema emocionada, enfortida i amb moltes ganes de parlar del Pep.
Investiguen la mort violenta d'una dona en una carretera a Esparreguera
Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació per aclarir les circumstàncies de la mort d'una dona en una carretera d'Esparreguera. Diumenge al vespre, cap a les 20:45 hores, la policia catalana va rebre l'avís que hi havia una dona ferida en el que aparentment semblava un accident de trànsit. Els serveis d'emergències es van desplaçar fins al lloc dels fets i van intentar reanimar la víctima sense èxit. Poc després, agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Metropolitana Sud van descartar que es tractés d'un accident de trànsit i investiguen el cas com a mort violenta.
Demi Moore entusiasma amb el terror més aberrant vist a Canes
Cap al final de la projecció de The substance al Festival de Canes d'aquest diumenge, la sala Debussy, que acull les projeccions de premsa, es va transformar en l'Auditori Melià del Festival de Sitges: crits del públic, rialles incontrolables, celebracions incrèdules del que estàvem veient... Agradi més o menys, cal reconèixer que la pel·lícula ha trasbalsat un festival que fins a aquell moment havia transcorregut gairebé sense ensurts, potser més pendents de possibles escàndols extracinematogràfics que de les pantalles. Però el focus torna al cinema amb el segon film de Coralie Fargeat, una orgia de sang i fetge que conté les escenes de terror gore més brutals i repulsives que s'han projectat en tota la història de la competició oficial de Canes.
