Portada del periodico Ara:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
Així vol frenar el govern espanyol el frau amb els lloguers turístics i de temporada
El govern espanyol mourà fitxa en els pròxims mesos per intentar frenar el frau amb els lloguers de temporada, un dels forats que no va tapar la llei estatal d'habitatge. La via, anunciada per la ministra Isabel Rodríguez en la presentació de les conclusions del grup de treball que es va posar en marxa per abordar aquest tipus de lloguer, serà "regular la causalitat" d'aquesta mena de contractes. És a dir, serà obligatori justificar que la durada, superior a la dels lloguers turístics però menor a la d'un contracte de residència habitual, té la finalitat prevista per a aquesta mena de lloguers, que estan pensats per a persones que es traslladen temporalment per cursar estudis, per un contracte de treball, per rebre atenció mèdica o per altres situacions a l'espera d'un altre habitatge. El temps que estigui en vigor el contracte, per tant, anirà vinculat a aquesta justificació.
Salvar la Costa Brava... als anys 30
"Si volem turisme, un turisme limitat, però d’èxit indubtable, és qüestió de no desfigurar el caràcter del nostre paisatge, ni el de la nostra gent". Ho escrivia l’agost del 1935, al diari La Veu de Catalunya, el crític d’art i pintor Rafael Benet. Al cap d’uns dies hi tornava: "La Costa Brava és, i ha d’ésser per sempre, l’anti Cote d’Azur", i citava la petició de Josep Lluís Sert, l’arquitecte del GATCPAC, d’anar cap a una mena d’urbanització "inurbana" que salvés els camins antics que condueixen a les platges. Creien que la democratització del paisatge, és a dir, el turisme massiu, s’havia de fer amb respecte pels valors naturals i culturals. El conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, Joan Vallès i Pujals, havia sortit feia uns dies en defensa de l’harmonia de les construccions a la vista, deia Benet, d’algunes "urbanitzacions i construccions poca-soltes". Ja llavors Benet proposava dos objectius: crear un Gran Parc Nacional en aquesta costa i una "policia de
Victòria Federica i el seu 'amic especial' català
Fa anys que Victòria Federica, filla d'Elena de Borbó i Jaime de Marichalar, ha assolit l'estatus de celebrity. Això ha fet que la seva vida sentimental passi a ser objecte d'atenció de les revistes del cor, cada cop més interessades per saber qui és la seva parella. Segons el pòdcast Mamarazzis, de Laura Fa i Lorena Vázquez, la jove té una relació especial amb un català, el pilot de motociclisme Albert Arenas.
Tres bones notícies (i dues taques) de l'economia catalana
Creixement econòmic, ocupació i educació. Aquests són els tres factors econòmics on Catalunya apareix ben posicionada a la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2023, publicada aquest dimecres pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). L'informe, però, fa paleses les dues notes negatives que ha d'abordar l'economia catalana, que són la població en risc de pobresa i l'accés a l'habitatge. Aquests són els punts més destacats per a l'organisme que presideix Toni Mora.
Jan i Martina, els noms més posats l'any amb menys naixements
La natalitat continua en caiguda lliure a Catalunya. La tendència a la baixa es manté des del 2009, i l'any passat van néixer 54.182 nadons, un 3,9% menys que el 2022, segons les dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa dels últims 28 anys: el 1995 es va registrar el mínim històric des que n'hi ha dades. Des d'aleshores, a més, la població catalana ha crescut progressivament i ara hi ha dos milions de persones més, per la qual cosa la taxa de fecunditat ha patit una gran davallada: només 1,10 fills per dona. Per posar-ho en context, el 1975 van néixer 112.000 criatures a Catalunya: 58.145 nens, una xifra superior al conjunt de nadons del 2023, i 53.855 nenes, gairebé les mateixes que tots els nascuts l'any passat.
