Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
- Ser optimista no és fàcil
Quan els americans es posen a posar noms a les coses no hi ha qui els superi. George W. Bush es va inventar l’Eix del Mal (Axis of Evil) per incloure l’Iraq, l’Iran i Corea del Nord. Anys després va aparèixer l’Eix de Resistència (Axis of Resistance) per englobar tots aquells veïns d’Israel disposats a posar fi a la seva existència mentre no accepti la creació d’un Estat palestí. Avui aquest eix està molt debilitat però allà hi havia Hamàs, Hezbol·là, el règim sirià dels Assad, milícies xiïtes de l’Iraq, els houthis del Iemen i el mateix Iran dels aiatol·làs. I ara parlen de l’Eix d’Agitació (Axis of Upheaval) per incloure els CRINK (això dels acrònims també els fascina), o sigui la Xina, Rússia, l’Iran i Corea del Nord, perquè s’oposen al lideratge mundial dels Estats Units, una cosa en la qual també coincideixen els BRICS (originalment el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i l’Àfrica del Sud, però que no paren de rebre noves adhesions). A nosaltres Mark Rutt - Les joies i la caca
La coincidència horària va ser quasi perfecta, poc més d’una hora. D’una banda, la profanació d’un dels símbols culturals més rellevants de França (i d’Europa). De l’altra, l’abocament d’excrements de Donald Trump a la multitudinària manifestació en contra de la seva política. El robatori de les joies del Louvre a plena llum del dia va ser tràgicament real. El bany de caca es va produir en l’il·limitat espai virtual. Entre les joies robades hi ha la corona de la reina Maria Amèlia, dona de Lluís Felip I. En el vídeo que va compartir Trump surt amb una corona de mentida, de daurat resplendent i gemmes de colors. Els dos casos comparteixen alguna cosa més que aquest símbol de poder: la humiliació que han provocat.Seguir leyendo.... - Riure per no plorar
Mai m’he fiat de les persones que no riuen. Poden ser ensopits de soca-rel, solemnes de professió o calculadors empedreïts. La meva teoria és que si algú escatima un gest tan sa com el somriure és perquè es pren massa seriosament a si mateix. O, pitjor encara, que considera el riure com una cosa banal. Jo crec, justament, el contrari: que el riure és vida. I un signe de salut emocional. Bastants obstacles ens sorgeixen ja per tapar aquesta via d’aire. I, a més, l’humor ofereix vestits a mida. Els devots de la ironia poden apel·lar al sarcasme. Els que van una mica crescuts i creuen que també la broma pot utilitzar-se com a arma llancívola, solen apel·lar a l’humor de superioritat; és a dir burlar-se de les desgràcies alienes. Després hi ha la tribu dels que consideren que el món i la vida són monuments a l’absurd i per això es basen en el surrealisme. I, finalment, trepitjant terreny perillós per a aquests temps, en què els ramats d’ofesos i els cancel·ladors compulsius estrenyen - La independència com a anomalia
El recent ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha desencadenat una profunda crisi en la institució que torna a evidenciar la seva politització. El que havia de ser un tràmit de renovació de les comissions internes s’ha convertit en una tensa sessió. Els dos blocs tradicionals, progressista i conservador, van presentar llistes diferents, a les quals es va sumar una tercera proposta del vocal Carlos Hugo Preciado, formalment vinculat al sector progressista però que actua amb autonomia des de fa mesos. La seva llista, idèntica a la del grup conservador, va prosperar gràcies al suport d’aquests vocals, del seu propi vot i del de la presidenta Isabel Perelló, que va atorgar als conservadors la majoria en la Comissió Permanent, considerada la "sala de màquines" del Consell.Seguir leyendo.... - Renfe marca el camí
Que Renfe, en un exercici de transparència, publiqui, per primera vegada i a partir d’aquest setembre, informes mensuals sobre la puntualitat dels seus trens suposa una bona notícia, tot i que aquest exercici de transparència arribi tard, però arriba. La informació difosa és un primer pas perquè no reflecteix, a més, els incompliments en el cas de Regionals i Llarga Distància. Les dades sorprenen poc, ja que confirmen el pèssim funcionament del servei de Rodalies, que tantes queixes i malestar ha suscitat i suscita entre els usuaris catalans.Seguir leyendo....
