19/12/2020

18/12/2020

17/12/2020

16/12/2020

15/12/2020

14/12/2020

13/12/2020

12/12/2020

11/12/2020

10/12/2020

09/12/2020

08/12/2020



Noticias
  • Pujar s'impost
    Des impostos s'han previstes més pujades a ponent, emperò s'ajuntament ja té quotes maximistes, idò, en lo que hi ha d'augment, que paguin més es turistes que en tot l'any, entre sa gent, són es més protagonistes. Pujar s'impostProtagonistes .
  • Pensión para una víctima de violencia cuyo exmarido fue absuelto de maltrato
    La Sala de lo Social del TSJIB reconoce una pensión de viudedad a una mujer como víctima de violencia de género cuando su expareja nunca fue condenado por delito alguno. El tribunal se suma al criterio de otras salas y establece que «debe bastar la aportación de indicios suficientes de esa situación» para reconocer el derecho a la prestación. La mujer se separó del finado en 1996 y se divorció en 2005. El hombre falleció quince años después. En la vía penal solo consta una denuncia por amenazas de la mujer al hombre en 1998. Terminó en un juicio por un delito leve en el que el acusado fue absuelto. Con estos antecedentes, cuando falleció el hombre, la Seguridad Social reconoció una pensión de viudedad a la mujer, pero no la condición de víctima de violencia de género. Le daba a elegir entre esa prestación por viudedad o la suya por jubilación, sin la posibilidad de completar ambas prestaciones, lo equivale a denegarla. El juzgado de lo Social que examinó el caso descartó una situación
  • Encontramos el límite
    Yo soy un escéptico de las políticas contra el cambio climático. No porque dude de la transformación del clima –evidente en este inexistente invierno mallorquín–, sino porque creo que este asunto ha caído en manos del marketing, del postureo, de la imbecilidad humana. Lo peor que podía haber pasado. Baste ver a esa pobre niña sueca diciendo simplezas en las cumbres del clima para intuir el tamaño de la payasada. Decir esto es incómodo porque la tropa de creyentes en esta religión considera las críticas como negacionismo cuando, en realidad, los negacionistas son ellos al pensar que cuatro cambios cosméticos bastan: mientras alguien crea que usando cucharillas de madera, o bolsas de papel en los supermercados, o manteniendo unidas las tapas de los botellines de plástico con el envase vamos a cambiar algo, estamos perdidos. Incluso voy un poco más lejos: Europa ha bajado sus emisiones de CO2, pero eso ha ocurrido porque la fabricación de muchos productos, que antes tenía lugar en Europa, se ha
  • Pros i contres de l’acció popular a la justícia
    L'acció popular és un dret que permet a qualsevol ciutadà personar-se en un procediment judicial sense necessitat de demostrar un interès directe. Ara    per ara, constitueix una figura peculiar dins l'ordenament jurídic espanyol. Reconeguda expressament per l'article 125 de la Constitució Espanyola, aquesta eina legal ha estat clau en nombrosos casos de corrupció i altres delictes d'interès públic. No obstant això, el seu ús també ha estat polèmic i sovint objecte de crítica, fins al punt que el PSOE ha decidit impulsar una reforma legislativa per limitar-ne el paper. Per entendre les raons d'aquesta iniciativa i avaluar-ne les implicacions, és important analitzar què és l'acció popular, com està regulada a Espanya i com es compara amb altres països del nostre entorn. A Espanya, l'acció popular és una manifestació del dret a la tutela judicial efectiva recollit a l'article 24 de la Constitució. Segons la normativa espanyola, qualsevol ciutadà o persona jurídica pot exercir aquest d
  • La senyora i el mossèn
    El millor art del Vaticà es troba a la Capella Sixtina. Em trobava jo allí contemplant el frontal del Judici Final on, a la part baixa, l’artista hi pintà la cova de l’infern. Una senyora es trobava al devora, voltejà el rostre i em digué: «No mai havia concebut l’infern d’aquesta manera, jo veig evidentment el forat de la cova, però just davant ell hi veig un altar, i damunt l’altar hi ha un gros santcrist situat just davant la cova que, amb els braços ben estesos, sembla obstruir-ne l’ingrés. El que em fa pensar que la sang del calvari és més fort que el foc de l’infern i la misericòrdia, més omnipotent que el càstig». També jo vaig voltejar el coll i li vaig dir: «Senyora, jo a vostè no la conec per res, però el que m’ha dit em fascina». El mossèn, que era jo, tractava de descobrir coincidències entre la Divina Comèdia de Dant i el Judici Final de Miquel Àngel; la mirada de la senyora havia descobert la relació entre creu i salvació. Continuaré assumint, per les fes