11/04/2024
10/04/2024
09/04/2024
08/04/2024
07/04/2024
06/04/2024
05/04/2024
04/04/2024
03/04/2024
02/04/2024
01/04/2024
31/03/2024
30/03/2024 
Noticias
- ¿I si fóssim Sálvame’?
Ni que fóssim... Xxxt! Ha tornat Sálvame. Sí, no s’anomena així, però és igual! Ha tornat el seu esperit i, amb aquest, la tele en la qual passen coses. Perquè aquesta és la diferència: hi ha moviment, hi ha espectacle, hi ha atreviment i hi ha transgressió i enginy. Els que ens dediquem a la televisió fa molts anys que mirem el món digital com una cosa que ve per quedar-se, com un ens que ens absorbirà. No sabem com ni quan, però passarà. Bé, no és que passarà, és que ja està passant. En certa manera, les Mamarazzis ja ens movem en aquest nou àmbit i a poc a poc conviurem tots junts i en sintonia, la tele convencional i la tele del món digital. Seguir leyendo.... - Loquillo enterra vells greuges
Quan, fa 30 anys, Loquillo va publicar el seu primer àlbum d’adaptacions poètiques La vida por delante, l’aventura tenia aspecte de bifurcació audaç, fins i tot provocadora, a la seva trajectòria entregada al rock’n’roll. Passat el temps, tot ha acabat confluint i, ahir, al seu (molt tardà) debut al Liceu (Festival Mil·lenni), vam veure el Loco fonent-se amb el text literari, sense donar l’esquena a l’essència rockera, en el que potser és el seu personatge definitiu i total. Es tractava de reviure aquests 30 años de transgresiones (el nou llibre-disc antològic) i amb un Boig vestint robes una mica diferents: impressionant banda de rock, sí, amb violoncel i preparada (de vegades) per a la textura acústica, de guitarra i acordió. Poesies que, amb la seva veu i el seu gest, van brillar com si haguessin sigut escrites especialment per a ell, com el cas de la definitòria La vida que yo veo, text de Bernardo Atxaga. Seguir leyendo.... - Kind of kindness’, la botifarra de Lanthimos
Abans de començar a convertir-se en un autor universalment aclamat gràcies a La favorita (2017), Yorgos Lanthimos va generar molt odi entre els que el consideraven un mer provocador dedicat a deixar l’espectador amb malestar parlant a les seves pel·lícules de relacions sexuals incestuoses, infanticidis i altres comportaments humans aberrants. I a jutjar pel llargmetratge que ahir va presentar a concurs a Cannes, tan sols nou mesos després que Pobres criaturas li proporcionés el Lleó d’Or a la Mostra de Venècia, queda clar que el cineasta grec troba a faltar l’estatus d’enfant terrible. Seguir leyendo.... - Crònica gràfica de Desechables
La història de Desechables està ben explicada al documental El peor dios, estrenat al festival In-Edit el 2013 i disponible a Filmin des de fa poc. Recomanem veure’l i passem a la microhistòria de Desechables que explica El lado salvaje. 1983-1985 (Ojos de Buey), crònica del grup en el període referit a través de fotografies d’Ana Torralva. Seguir leyendo.... - Manolo García: "M’ha agradat que, de cada dos catalans, un no ha anat a votar"
Jo vull que la gent canti, no cantar jo sol. M’agrada compartir el plaer de deixar anar uns crits de guerra, que surti l’aire, dir alguna bestiesa o alguna certesa. Crec que és bo per a la salut. Al Sant Jordi, un espai gran, has de fer aixecar milers de persones que venen a això, que els facis aixecar, no a estar-se asseguts. Venen a evadir-se de les penes mundanes. Seguir leyendo....