30/08/1940 
Noticias
- Celorio lliga la nacionalitat mexicana «a la història i la cultura espanyoles»
Que bonica la manera amb què Gonzalo Celorio (Ciutat de Mèxic, 1942) va relatar ahir la vida als seus llibres. Sempre vorejant les emocions, gairebé a les palpentes. L’humor amb què dissecciona l’esperit humà l’ha tornat imprescindible en les lletres hispanes. La seva obra és l’ànima feta lletres. Un exercici de memòria tan lúcid que, malgrat la foscor, el temps, l’ha fet lliure. Llegir-lo és galopar un cavall salvatge: arriscat però terapèutic. Perquè no hi ha un goig més gran que celebrar-se passada la tempesta. I ell ho està fent des que va debutar amb Amor propio el 1992.Seguir leyendo.... - Les floristes traslladades de la Rambla perden vendes i guanyen pau
Les floristes de la Rambla de Barcelona van viure el primer Sant Jordi fora del seu escenari habitual. Les obres de l’emblemàtic passeig les van obligar a traslladar-se al febrer a la plaça de Catalunya, on es mantindran de forma provisional fins a la primavera del 2027.Seguir leyendo.... - La primavera comença a Catalunya amb el Sant Jordi Musical a la Damm
La festa del llibre és també de la música, cada Sant Jordi, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on els concerts (enguany, 22 en tres escenaris diferents) i les firmes de llibres i de discos (27) donen forma a un univers propi en el marc de la diada. Una convocatòria multitudinària amb aparença d’un autèntic acte ritual: el Sant Jordi Musical "és on comença la primavera a Catalunya", deixava anar sense embuts a aquest diari Valèria Núñez Saurí, és a dir, Ven’nus’. "És on celebrem la música feta aquí per la nostra gent. És un dia molt important, tot i que aquest any m’he menjat més plataners que mai i noto que l’al·lèrgia ve a mi", va assenyalar fent broma a propòsit de la delicada equació de vent i pol·len que va acompanyar.Seguir leyendo.... - El Bocabulario’ d’Arenós dona gust a la jornada
El Dia del Llibre és també, per extensió, el Dia dels Llibres de Gastronomia, i no solament perquè els restaurants són plens a vessar i proposen menús o plats especials, sinó perquè molts dels autors que firmen obra són xefs i cracs del món de la gastronomia com és el cas del periodista Pau Arenós, que, a més de ser el responsable de Cata Mayor, canal gastro d’EL PERIÓDICO i Prensa Ibérica, és un escriptor amb tan bona ploma que mereixeria les tres estrelles Michelin de la literatura culinària. Hi ha el seu Bocabulario (Planeta Gastro) per corroborar-ho.Seguir leyendo.... - No estalviar detalls
En un d’aquests àpats en què d’entrada no saps amb qui et posaran, i des d’una hora abans reses perquè no et toqui al costat un imbècil o un pesat, em van asseure amb Lois Caeiro, exdirector del diari El Progreso. Vaig tenir moltíssima sort. En un moment donat, la nostra conversa es va desviar cap a l’últim llibre que havíem llegit. Lois va esmentar Kolhoz, d’Emmanuel Carrère. Tant li va agradar que, per criticar-li alguna cosa, va comentar que "Hi ha coses que de vegades no és necessari explicar". A mi em va semblar que no explicar, quan ets escriptor, es torna dificilíssim; i de vegades gravíssim. Gairebé es tracta d’un mal menor. Agradi o no, forma part de la naturalesa de l’escriptor desafiar la mesura. El mateix Carrère admet que "la presència d’un escriptor a la família, llevat que escrigui novel·les fantàstiques, és una font de problemes", una manera de suavitzar el que el premi Nobel Czeslaw Milosz expressava de forma més contundent: "quan en una família neix un escript