27/08/2023 
Noticias
Igualtat? Comencem pel joc!
Volem nenes lliures, adultes amb criteri, que es moguin pel món amb seguretat i sense por. Defensem la igualtat, firmem manifestos, ens escandalitzem amb les dades sobre la bretxa de gènere i la violència masclista. I, tanmateix, el joc, el primer espai en el qual infants i societat es troben, segueix ple d’estereotips.
Barça: 36 mesos d'anomalia
La dimissió de Ferran Reverter com a CEO del Barça ara fa tres anys va trasbalsar la forma de gestionar l'entitat barcelonista del segon mandat de Joan Laporta. No només per la renúncia de l'executiu català, que tenia una visió sobre com havia d'afrontar-se el present i el futur força allunyada de la del president, sinó sobretot perquè Laporta va decidir no substituir-lo i assumir les funcions de Reverter. Així, l'advocat es va autoproclamar president executiu i va passar a gestionar l'entitat blaugrana "com una empresa familiar", en paraules seves. Ara mateix només existeix un altre gran club europeu que no tingui CEO, l'Inter de Milà, i dos clubs espanyols més de Primera Divisió que tampoc en disposin, el Rayo Vallecano i el València. A diferència del Barça, tots tres són societats anònimes i no una associació amb una junta directiva formada per càrrecs honorífics que no cobren per exercir.
Banyar-se al centre de la casa: una llar lluminosa i amb un innegable punt escenogràfic
Una planta baixa de Barcelona, d’aquestes que són la base de la terrassa d’un centre d’illa, ha passat de ser un habitatge llarg i estret, fosc i molt fragmentat, a mostrar-se com una llar lluminosa i amb un innegable punt escenogràfic. La clau d’aquest projecte de reforma signat per CRÜ –un estudi d’arquitectura dirigit per Joan Astallé en col·laboració amb Lluís Salvatella i Jana Amengual– és haver sabut entendre la importància del minúscul pati que hi havia pràcticament al centre de la vella casa. I sobretot haver vist les possibilitats transformadores d’aquell espai que en altre temps va ser residual.
La jornada de set hores i mitja farà que paguem més als restaurants?
És el tema que bull a les converses sobre feina entre cuiners i comerços d’alimentació: com podrà afrontar la restauració la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals? El consell de ministres va aprovar el 4 de febrer passat el text de l'avantprojecte de llei, però el camí perquè s’apliqui serà llarg, malgrat que la teoria diu que s’ha de fer abans del 31 de desembre del 2025 i sense que afecti el salari dels treballadors. Per a la restauració especialment, la reducció podria ser una estocada més de les que ha anat patint en els últims anys, perquè l’ofici de servir no va lligat amb el control exacte de la jornada laboral. Molts cuiners propietaris de restaurants reconeixen que cuinar i servir un plat implica més de set hores i mitja en un dia. Si la llei tirés endavant, aleshores caldria buscar noves fórmules que repercutirien en la societat. Quines? L’augment del tiquet final d’un àpat; adaptar-se a nous horaris, més curts o probablement amb més dies festius si no e
Raquel Hervás: "Per saber si un vi és bo, s'ha de mirar la fondària del forat de l'ampolla"
Has crescut a cavall entre Múrcia i Santa Coloma de Gramenet. On vas començar a fer les primeres copes de vi?