Noticias
- Héctor Fort, de petit, en una rua del Barça
- Els estralls de l'imperialisme: cinc històries doloroses als carrers de Barcelona
En l'espai públic barceloní encara hi ha imatges i monuments que testimonien els estralls del colonialisme, i que al mateix temps són el fonament de la realitat neocolonial actual i de formes de racisme institucional. Dins el projecte –liderat per Manuel Borja-Villel– Museu Habitat, el simposi internacional del qual se celebra fins dimecres, l'escriptor, assagista i investigador Helios F. Garcés (Cadis, 1984) planteja una ruta reveladora on surten alguns episodis foscos de la història de Catalunya i Espanya. Garcés veu la ruta com una exploració encara oberta sobre com "la memòria, la ideologia i la subjectivitat imperials persisteixen no només en els museus sinó en la ciutat que acull els museus". - Empatitzar amb la generació alfa o els adolescents marginals no era tan difícil
Com s’arrapa Andrea Arnold als seus personatges! La càmera de la directora britànica s’enganxa a la noia de 12 anys protagonista de Bird (la debutant Nykiya Adams) com una segona pell. Sua amb ella. Arrenca a córrer amb ella. Es trastoca amb ella. Si una de les definicions possibles d’empatia és, precisament, posar-se a la pell de l’altre, Andrea Arnold no podria ser, doncs, més empàtica. Només així s’eviten paternalismes, judicis morals, condescendències o aquella terrible sensació de ser turista en la joventut dels altres en què cauen tantes pel·lícules sobre adolescents. La posada en imatges d’aquest film intenta transpirar el mateix garbuix d’emocions i pensaments d’una púber de la generació alfa que viu en un entorn marginal. - "Els límits cuiden, són una forma d’estimar"
Recordo un viatge en avió que vaig fer amb la Gina, un vol amb turbulències i cada cop que l’avió queia, mentre la majoria del passatge es moria de por, ella esclatava a riure i se m’encomanava. Encara somio amb ella i quan soc al somni no vull tornar. La trobo a faltar, m’agradaria tant que fos aquí, i quan veig una noia de la seva edat de vegades sento una punxada de tristesa. - ‘Dragon Age: The Veilguard’, el gran retorn de la saga de fantasia de Bioware
L'estudi Bioware, amb una trajectòria plena d'èxits com la saga Mass Effect, però també amb entrebancs com la cancel·lació de Shadow Realms, va rebre el 2014 el reconeixement al millor joc de l’any amb el títol Dragon Age: Inquisition, la tercera entrega de la saga de fantasia medieval que just va arribar el novembre d’ara fa una dècada. Ara acaben de llançar Dragon Age: The Veilguard, la quarta entrega de la saga i seqüela del premiat títol.