18/01/2021
17/01/2021
07/01/2021
04/01/2021 
Noticias
45 anys de la petició de mà reial més recordada: Carles, Lady Di i un anell blau (de catàleg)
Diuen algunes cròniques reials que l'actual rei Carles III li va dir una vegada a la seva exdona, Diana de Gal·les, abans de separar-se'n, que ja es podria assemblar una mica a Sarah Ferguson, que tenia molt de carisma amb la gent i que era molt pragmàtica amb les coses de palau. Més somriure de cara enfora i menys fragilitat de portes endins era el que li reclamava a la mare dels seus fills, una dona que va arribar a passar-ho molt malament al seu costat no per la seva pròpia personalitat sinó pel tracte que ell li dispensava. Aquesta frase ressona més que mai aquests dies, quan hem sabut que la riallera i pragmàtica Fergie era, fins i tot, pitjor del que suposàvem: una cara dura capaç d'actuar sense cap mena de principi per tal d'assolir els seus objectius, que eren pràcticament sempre materials. Només per posar un exemple: després que Epstein fos condemnat per proxenetisme i per haver intentat prostituir una menor el 2008, ella va portar les seves dues filles a conèixer-lo a la mansió de Florida
Uns Goya avorridíssims
L’obertura musical de la gala dels Goya anticipava la fragilitat de l’espectacle que veuríem a continuació. Tot i la bona voluntat dels presentadors, la parella no transmetia sintonia. Tant Rigoberta Bandini com Luis Tosar semblaven incòmodes i insegurs en un xou que ni a ells semblava fer-los el pes. Tosar estava encarcarat i semblava resignat a executar el deure. Malgrat l’esforç de tots dos per fingir divertiment i familiaritat, les seves aparicions feien patir. La realització insistia en ensenyar Susan Sarandon observant l’espectacle. L’actriu, agraïda i disposada a col·laborar, semblava sempre amb dificultats per entendre i gaudir de tot el que passava al seu davant. Va ser incomprensible que en cap ocasió s’unís la presència de l’actriu de doblatge Maria Lluïsa Solà i la intèrpret nord-americana, tenint en compte que Solà ha sigut la seva veu en castellà. La realització, en serioses dificultats en alguns moments, semblava insistir en connectar-les visualment. El trencadís gaud
L'Iran afronta la inèdita successió de Khamenei mentre la guerra continua
La mort aquest dissabte del líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, en el bombardeig dels Estats Units i Israel a la seva residència del centre de Teheran ha desencadenat un procés de successió inèdit a la República Islàmica, mentre la guerra continua. Washington i Tel-Aviv han tornat a bombardejar la capital iraniana, mentre que l'Iran ha llançat atacs a Israel, l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Bahrain i Qatar.
Com s'ho va fer Israel per matar Ali Khamenei? La clau la va tenir la CIA
Poc abans que els Estats Units i Israel estiguessin a punt de llançar un atac contra l’Iran, la CIA va localitzar la ubicació del que potser era l’objectiu més important: l’aiatol·là Ali Khamenei, el líder suprem del país. La CIA havia estat seguint l’aiatol·là Khamenei durant mesos, guanyant cada cop més confiança sobre les seves ubicacions i els seus patrons, segons persones familiaritzades amb l’operació. Després, l’agència va saber que una reunió d’alts càrrecs iranians tindria lloc dissabte al matí en un complex de lideratge al cor de Teheran. El més important era que la CIA va saber que el líder suprem seria allà.
Hi ha més al·lèrgies i intoleràncies alimentàries que mai?
A les cartes dels restaurants s'inclouen al costat de cada plat –o han de tenir aquesta informació a disposició– quins aliments hi ha susceptibles de provocar una reacció al·lèrgica. Podria ser el cas de la llet, el peix o els ous. També ho veiem als supermercats, on l'espiga barrada, el símbol que indica que un producte està lliure de gluten, cada vegada està més present. Aquest canvi de paradigma s'entén molt bé si mirem les dades de les últimes dècades, que indiquen que el sistema immunitari de la població, especialment de la més jove, està canviant. Si l'any 2011 les consultes per al·lèrgies a l'estat espanyol no arribaven als dos milions anuals, el 2023 la xifra ha escalat fins als 16 milions. Dins d'aquest univers de patologies, les alimentàries són les que experimenten un creixement més accelerat. Els experts també han identificat un increment de les intoleràncies alimentàries, si bé adverteixen que cal diferenciar els dos fenòmens i apunten que, en alguns casos, no hi ha pro