14/09/2020 
Noticias
"Hem crescut amb el desencant i la ràbia": què s'amaga darrere els aldarulls de Salt?
Salt és el municipi amb la renda per càpita més baixa de Catalunya, i també un dels pobles amb més concentració de població migrant: prop del 40% dels veïns són de nacionalitat estrangera. Dilluns i dimarts d'aquesta setmana, i arran del desnonament de la família de l'imam senegalès Kalilu Diawara, la comunitat migrant de Salt ha sortit al carrer per manifestar-se i s'han produït aldarulls i enfrontaments amb la policia. Però el desallotjament del guia espiritual de la mesquita, coincidint amb el mes de Ramadà, ha estat el detonant d'un malestar cada vegada més generalitzat entre la població d'arrel africana del municipi; sobretot entre els joves nascuts a Catalunya, catalans de ple dret, però que fa temps que se senten maltractats i discriminats per les institucions, i sense les mateixes oportunitats que les famílies autòctones.
Un llibre recobert d'or per a una futura reina de nou anys
La fira Tefaf és considerada la millor fira d'art i antiguitats del món gràcies al rigor de la selecció de tot el que hi ha exposat: dies abans d'obrir, uns 200 experts d'arreu del món revisen minuciosament totes les obres d'art, objectes d'arts decoratives, mobles, joies i llibres exposats, amb l'objecte de comprovar-ne l'autenticitat, que l'atribució sigui correcta i l'estat de conservació. Són les conegudes jornades de vetting [verificació], per la qual cosa aquests experts fan servir tots els mitjans que tenen a l'abast, fins i tot la IA. Així, doncs, pot passar que algun d'aquests experts faci retirar una peça o que obligui el galerista a corregir la informació de la cartel·la. En el camp dels llibres, el grau d'excel·lència està garantit per professionals com el suís Jörn Günther, considerat un dels tres antiquaris de llibre antic més importants.
Trump, Ucraïna i Europa de l’Est: la crisi que pot apropar la UE a la Xina
Més de trenta-cinc anys després de la caiguda del Mur de Berlín, tornen a bufar vents de canvi a l'Europa de l’Est. El bloc de països postcomunistes ha estat, històricament, el defensor més ferm a Europa d’una aliança de ferro entre el continent i els Estats Units. Les últimes setmanes, però, hem viscut escenes inaudites. El ministre d’Exteriors de Polònia, Radoslaw Sikorski, s’ha enfrontat públicament amb Elon Musk per la guerra d’Ucraïna. L’estoniana Kaja Kallas, alta representant de la UE, va dir, després de la baralla entre Donald Trump i Volodímir Zelenski, que “el món lliure necessita un nou líder” que substitueixi Washington. Fins fa poques setmanes, ningú hauria imaginat un líder de l’Europa de l'Est criticant tan obertament els Estats Units.
Espanya i el nou desordre mundial
En l'ordre intern, la gran novetat dels darrers dies ha estat la visita a la Moncloa d'interlocutors polítics que estan al Congrés, però que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha preferit convocar individualment. Es podia pensar que l'opció donaria lloc a un contingut més o menys confidencial, que es buscava l'oportunitat d'aconseguir aproximacions més difícils d'obtenir en les sessions del Congrés. Però no ha sigut així. La legislatura continua dominada per estratègies que responen a l'interès immediat. Ningú cedeix ni un pam de terreny. No es pot mostrar debilitat. El somriure de Sánchez cada cop que rebia algun dels convidats al diàleg sobre les noves prioritats europees en matèria de defensa i seguretat no ha reflectit el clima dels contactes.
Quin poder militar té Europa? Més tancs que els EUA però menys soldats que la Xina
Europa es va proposar incrementar les seves capacitats militars des que Rússia va iniciar la guerra d'Ucraïna, però el retorn de Donald Trump ha accelerat aquest objectiu, i la unanimitat dels líders europeus sobre la voluntat de rearmar-se a marxes forçades i recuperar l'autonomia militar respecte als Estats Units és gairebé absoluta. Els estats membres ja han avalat el full de ruta de la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen, que en només quatre anys preveu mobilitzar uns 800.000 milions d'euros, i alguns països, com Alemanya o França, també han anunciat plans de rearmament a escala estatal. A més, cada vegada són més els socis europeus que pretenen accelerar el ritme de la despesa en defensa, com Espanya, Bèlgica i Portugal, entre d'altres.