04/09/2020
03/09/2020
24/08/2020 
Noticias
Xavier Godàs, l'insubmís que defensa un 'reset' del Procés
Xavier Godàs (Vilassar de Dalt, 1969) no és nou en política. Al contrari, va començar a militar a l'esquerra independentista als 15 anys, com s'encarrega de recordar ell mateix. Sí que és la primera vegada, però, que es proposa per liderar un partit a escala nacional. Sociòleg i doctorat en aquest àmbit, Godàs és dels polítics que creuen que la política institucional no ha de durar més de vuit anys i ell, de fet, s'ho va aplicar quan va ser alcalde de la seva ciutat del 2011 al 2019. L'ara candidat de Nova Esquerra Nacional va estar al capdavant del municipi durant els moments àlgids del Procés. Ha fet autocrítica d'aquells anys, i és qui abandera la tesi que el cicle del 2017 s'ha acabat i que cal una renovació de lideratges.
Helena Solà, l'ariet contra el PSC que vol recuperar l'estelada
Helena Solà (Barcelona, 1976) es va fer militant d'ERC el dia de Sant Jordi de l'any 2005 i estava decidida a donar-se de baixa del partit gairebé vint anys després, l'11 de setembre d'aquest 2024. S'ho va acabar repensant uns dies abans, quan Alfred Bosch la va citar el 2 de setembre a ella i a una vintena de persones més casa seva per proposar-los d'instigar un cop de timó a Esquerra. Solà estava decebuda amb el partit després d'haver investit Salvador Illa president de la Generalitat i sentia indignació pels cartells contra els Maragall i l'estructura B destapada per l'ARA. Després de diverses reunions, Foc Nou va oficialitzar la seva candidatura i va triar Helena Solà com a la seva presidenciable, la primera dona a la història del partit que opta al càrrec.
Oriol Junqueras, l'historiador que ambiciona el despatx de president
Fins al 2011, Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) havia combinat la seva faceta d'historiador amb la de polític, primer com a regidor a Sant Vicenç dels Horts i després fent el salt a Europa, com a eurodiputat (independent) d'ERC l'any 2009. El 2011 va ser un any clau per a la seva trajectòria política: va arribar a l'alcaldia del seu municipi (que va mantenir fins al 2015) i va agafar les regnes d'Esquerra, al costat de Marta Rovira. Des de llavors, el seu camí és meridianament conegut. Com a president d'ERC, va ser candidat a les eleccions catalanes del 2012, el 2016 va arribar a la vicepresidència de la Generalitat sota la presidència de Carles Puigdemont i després de l'1-O va ser empresonat durant gairebé quatre anys per haver organitzat el referèndum del 2017 –va ser condemnat a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació–. Junqueras va quedar en llibertat el juny del 2021 gràcies als indults concedits pel govern espanyol i, després de tretze anys com a president d'ERC, vol revalidar el càrrec e
El plebiscit sobre Oriol Junqueras: ERC vota la nova direcció
Quan el dimecres 15 de maig, passades les deu de la nit, l'executiva d'ERC va comunicar que convocava un congrés per al 30 de novembre per renovar la direcció del partit, els republicans eren conscients que els venien a sobre uns mesos difícils, però probablement no s'imaginaven que els decibels de la guerra interna arribarien on han arribat. De fet, els que coneixen la trajectòria d'ERC parlen de la pitjor confrontació de la història. Aquell mateix dimecres, Marta Rovira anunciava que faria un pas enrere i no optaria a la reelecció, el camí oposat al que havia triat Oriol Junqueras, que l'endemà anunciaria el que era un secret del domini públic: que volia continuar liderant el partit després de tretze anys. El divorci era evident, però al llarg de les setmanes següents es convertiria en un trencament (ara mateix) irreconciliable. Al llarg dels últims mesos, tothom ha anat prenent posicions i aquest dissabte la militància republicana té a les seves mans triar entre tres candidatures per dirigir E
Pere Coromines i el seu temps (1940)
Del periodista, polític i escriptor Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 - Barcelona, 1952) a Revista de Catalunya (París, I-1940) arran de la mort de l’economista i també polític i escriptor Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) avui fa 85 anys. Pous i Pagès era vicepresident del consell de direcció a l’exili de Revista de Catalunya presidit per Pompeu Fabra. Dilluns vinent es clouen a l’Auditori Josep Irla de Girona les “Converses amb la Revista de Catalunya”, programades per la Càtedra Hipòlit Nadal (UdG) en el centenari d’aquesta publicació d’alta cultura.