04/09/2020
03/09/2020
19/08/2020 
Noticias
Qui prepara els plats de macarrons a Murakami?
La Maria Nicolau va escriure fa uns mesos un fantàstic article on ens traslladava la jornada laboral que Haruki Murakami havia descrit en una entrevista per a la revista literària The Paris Review. Murakami es lleva de matinada, treballa unes cinc o sis hores i, a la tarda, corre i/o neda, llegeix, escolta música i, finalment, es fica al llit a les nou del vespre. Nicolau es pregunta, amb santa raó, com l'autor es manté viu sense macarrons, és a dir, sense algú que cuini, renti els calçotets, pagui les factures, compri les viandes i el llarg etcètera de la logística vital que un escriptor necessitaria per poder treballar la seva narrativa i no morir de fred, inanició, desnonament o malaltia. Sabem que Harry Potter podia dedicar-se exclusivament a la màgia gràcies a en Dobby i la resta d'elfs domèstics. Nicolau ens revela que Murakami ho pot fer, salta la sorpresa, gràcies a la seva esposa, Yoko Murakami.
Si mor un familiar, els infants n'han de veure el cos?
La pèrdua d’un familiar és un moment que esquinça i fa trontollar les estructures internes. Encara que remogui o que la situació sigui incòmode, les criatures i els adolescents necessiten trobar respostes a les seves inquietuds sobre la mort. A la família, és l’hora de la conversa: que aflorin les creences que es tenen i se’n pugui parlar de manera reposada i oberta. L’avi ha anat al cel? O la vida s’acaba i ja està? El que fem i diguem, marcarà, en gran manera, com infants –i de retruc també nosaltres– transiten per aquest dol. Veure el cos inert l’ajudarà a adonar-se que l’avi ja no tornarà a ser-hi com abans? Aquesta i d’altres qüestions al voltant de com viuen la mort infants i joves les respon Marta Butjosa, educadora i terapeuta.
"Abans que seleccions oficials, necessitem campions catalans"
Raül Romeva (Madrid, 1971) va dedicar bona part del temps que va ser a la presó per la seva participació en el procés de l’1 d’octubre a fer la seva segona tesi doctoral: Esport i activitat física en els centres penitenciaris a Catalunya. Tot i ser conegut pel seu vessant polític i acadèmic, Romeva és una persona molt vinculada a l’esport. Va ser jugador de waterpolo i nedador al CN Sabadell, club del qual és soci. I els seus fills competeixen, l’Elda en atletisme i en Noah en waterpolo. Ara publica Esport per a tothom (Editorial Base), on reflexiona sobre el present i el futur de l’esport català.
Lluc Crusellas: “La pitjor inversió és estalviar”
El mestre xocolater Lluc Crusellas (Santa Eulàlia de Riuprimer, 1996) va endinsar-se al món de la gastronomia de ben jove. Amb 17 anys va fer pràctiques a Can Jubany: “Allà vaig veure que les postres quan arriben a taula generen unes emocions, signifiquen família, són símbol de celebració. I vaig pensar «Jo vull fer això tota la vida, vull fer una cosa que transmeti a la gent»”.
Esgotats de lligar: "No volen que trobis l'amor de la teva vida"
"Al final em vaig donar de baixa. Estava cansada de passar hores mirant perfils de nois desconeguts, fent-me pel·lícules, imaginant que tot sortia bé i en realitat mai acabava bé". Així explica l'Anna, una jove de Barcelona, els motius pels quals va acabar farta de les aplicacions de cites i va decidir desinstal·lar-se-les. "He tornat a la manera antiga de conèixer gent", diu. "És més lent i conec pocs nois nous, però ho agraeixo, és millor. Les aplicacions em produïen ansietat i al final em costava molt gestionar la frustració cada vegada que les coses no sortien bé", reconeix.