29/07/2020 
Noticias
Es jubila el jutge que va intentar vincular Puigdemont amb Putin
Joaquín Aguirre, un dels jutges que més titulars ha acaparat els últims anys, es jubila. Ja no podrà dictar més interlocutòries sobre la suposada ingerència russa en el Procés ni sobre el presumpte suborn a àrbitres per afavorir al Barça. Marxa als 66 anys –ha decidit no allargar la carrera fins als 72, com permet la llei– amb les seves últimes grans investigacions arxivades o aturades i només un mes després que l'Audiència de Barcelona l'acusés d'intentar un frau de llei amb les seves resolucions.
Què fa que la relació entre avis i nets sigui tan especial?
Per a Montserrat Anton, el fet de ser àvia és un privilegi. “Un regal que fa quinze anys que dura”, explica. Des del primer moment, va poder escollir com volia que fos la seva dedicació: una tarda a la setmana aniria a recollir els seus dos nets a l’escola per fer-se’n càrrec i un cap de setmana al mes, si ho volien, podrien quedar-se a dormir a casa seva. “A banda de les urgències de nens amb febre i haver de córrer als matins per portar-los a l’escola si l’autobús falla, o també els casalsavis, casals a casa dels avis a l’estiu –ironitza Anton–. Per descomptat, que tot això també es fa quan cal!”, subratlla aquesta mestra jubilada.
Excel·lència o patiment
Més enllà de l’espectacular i incontestable victòria d’aquest diumenge, que ens ha recordat l’orgull d’èpoques no tan llunyanes, el que ha passat aquests últims dies amb la mesura cautelar concedida pel CSD per a les inscripcions dels futbolistes Dani Olmo i Pau Víctor ha evidenciat tres realitats difícilment qüestionables. La primera, que la normativa de control de la Lliga postpandèmia ha tingut poc sentit, ha sigut arbitrària i s'ha aplicat de manera discrecional. La segona, que el Barça ha tingut, té i tindrà, pel seu fet diferencial, un estat en contra. I la tercera, que el Barça només pot superar aquests obstacles excel·lint en els tres àmbits fonamentals de la seva raó de ser: esportiu, institucional i social. Desgraciadament, en l’última dècada aquesta excel·lència no ha estat present, tot el contrari.
Així se sopa al restaurant on importen ingredients del Japó que no trobareu enlloc més
És molt difícil passar pel carrer Pintor Fortuny i no fixar-se en la porta del restaurant Carlota Akaneya. Qualsevol que hagi estat al Japó sabrà veure que respira autenticitat. No estem davant d'un decorat, sinó de sòl japonès al bell mig del Raval de Barcelona. Per això és màgic, perquè et transporta al País del Sol Naixent sense necessitat de trepitjar l'aeroport de Narita. En aquest article us explicaré el menú Fukuroi que serveixen, on es tasta la millor carn del Japó (atenció perquè és pràcticament impossible d'aconseguir, fins i tot dins del Japó mateix), i com s'ho han fet per arribar fins aquí.
D'on surt el 'paper albal' que tens al calaix de la cuina?
El 15 de juny de 2013 la plaça de la Constitució d'Albal, a l'Horta Sud del País Valencià, es va omplir de veïns i veïnes. L'estampa era única: a les mans, hi duien plats de croquetes casolanes, quiches i empanades fetes amb sobres dels dies anteriors. Els convocava l'empresa que, des de 1965, ha fet popular arreu d'Europa el nom d'aquest poble de 17.000 habitants. "Tenim un repte: convertir el municipi d'Albal en el que menys menjar malbarata de tot Espanya", aclaria a la premsa Guiomar Uriarte, aleshores directora de màrqueting d'Albal, la companyia homònima famosa per produir paper de plata, paper film i diversos tipus d'envàs per a la conservació d'aliments. Però, què uneix el poble valencià amb l'empresa? Malgrat que a moltes cases sempre s'ha relacionat el producte amb el municipi, no tenen res a veure, més enllà de campanyes publicitàries de conscienciació.