08/07/2020 
Noticias
Onada de detencions per tràfic de medicaments al Raval vista des d'una terrassa
El contacte és ràpid i cal estar atent per no perdre's res. Un noi s'acosta a un altre i s'intercanvien un parell de paraules. Assegut en una terrassa per dissimular i a una distància prudencial, és impossible saber què es diuen, però sí que es pot interpretar. Un li dona unes monedes a l'altre. Al moment, el venedor treu alguna cosa de la butxaca i va entregant, una a una, coses petites, com si fossin monedes, a les mans del comprador. El client ja ha pagat i després d'aquest intercanvi se separen amb la satisfacció d'haver-ho fet de pressa, sense que ningú els hagi clissat. Però apareixen uns agents de paisà de la policia i els aturen. El comprador porta a la butxaca diverses píndoles Lyrica. El venedor acaba detingut per un delicte contra la salut pública.
"Hi havia nens que tenien atacs de pànic perquè se'ls forçava a veure el seu pare"
Aquest divendres s'ha estrenat als cinemes La buena hija, de la directora Júlia de Paz (Sant Cugat del Vallès, 1995), la qual mostra les conseqüències de la violència vicària i de la violència masclista sobre els infants, víctimes sovint no reconegudes. I ho fa a través de la Carmela, una nena de 12 anys, que ha d'acudir periòdicament a un punt de trobada per reunir-se amb el seu pare, a qui idolatra. A poc a poc, però, la nena –i amb ella, l'espectador– anirà descobrint com és ell realment i la seva forma d'exercir violència psicològica.
"El debat és si a ERC som útils o seguim immersos en la batalla interna constant"
Ricard Farin (Barcelona, 1995) és candidat a presidir la federació republicana a Barcelona amb la candidatura Activem Barcelona, la llista considerada dels oficialistes.
A Israel creix la contestació contra la guerra en un clima de tensió i control policial
"Això no és defensa, és una espiral sense fi. Estem normalitzant la guerra com si fos l’única opció", diu en Michael, amb un cartell lila escrit en hebreu i àrab: l’única sortida són els acords. "És una barbàrie el que estem fent". A la plaça París de Jerusalem, a tocar de la residència oficial del primer ministre Benjamin Netanyahu, la protesta que es repeteix des de fa sis setmanes ha anat guanyant intensitat, tot i que continua sent minoritària. Però el que defineix aquestes mobilitzacions no és només el seu contingut polític, sinó també la resposta policial que reben. Des de l’inici de l’ofensiva contra l’Iran, la policia israeliana controla més les manifestacions: limita el nombre de participants, acordona espais públics, dispersa concentracions i practica detencions gairebé immediates.
"La idea d'un sistema d'adopció d'avis me la va donar la mare d'una amiga"
Jordi Masó (Granollers, 1967) compagina la feina de professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Granollers amb la d’escriptor. Sense ser tan prolífic com en la faceta de pianista —ha gravat més de seixanta discos—, ha publicat fins a set reculls de relats i, a l’editorial Males Herbes, les novel·les L’hivern a Corfú (2020) i Xacona (2023), amb la qual va obtenir el Premi Llibreter. Ara suma a la bibliografia un nou recull de contes, també a Males Herbes, titulat Jo això ja no ho veuré. Hi aplega nou relats amb tècniques d’escriptura poc convencionals (dos d’ells escrits a manera de dramatis personae i d’agraïments, perquè se’n faci una idea el lector). El que els uneix és la temàtica: s’ambienten en futurs pròxims opressius o catastròfics. El mateix autor ens confessa que el títol alternatiu per al volum era Artefactes distòpics.