15/05/2020
11/05/2020 
Noticias
Els udols incontinents (2004)
De la crítica –traducció pròpia– de Joan Anton Benach (Vilafranca del Penedès, 1936 - Barcelona, 2024) per La Vanguardia (9-VII-2004) sobre una producció molt controvertida d’El rei Lear a Barcelona on la serra mecànica esdevenia una arma política amenaçadora, com ara. També hi ha aquesta frase (sempre actual arreu del món) en la gran tragèdia de William Shakespeare: “És la plaga d’aquests temps: els bojos guien els cecs”.
Trump desafia els tribunals amb la deportació de més de 200 veneçolans al Salvador
La Casa Blanca vol veure fins a quin punt el poder judicial realment té recursos per frenar l'executiu. L'administració Trump ha insistit que el vol de deportació per enviar més de 200 veneçolans sense papers a les presons del Salvador aquest cap de setmana va enlairar-se abans que el jutge emetés l'ordre per bloquejar-lo. Així i tot, la secretària de premsa, Karoline Leavitt, ha insinuat aquest dilluns que en realitat es va ignorar el fre judicial, en qüestionar l'autoritat de l'ordre verbal que va donar el magistrat abans d'emetre l'escrita.
"Em toca morir en una època en què valors que jo estimava se'n van a fer punyetes"
Lluís Llach (Girona, 1948) fa dècades que posa en pràctica "l'ofici de portar la contrària". Ho ha fet a través de cançons com L'estaca i de diversos desafiaments al règim franquista. Des que va deixar la música, Llach ha desplaçat la seva iconoclàstia cap a la literatura, amb novel·les com Les dones de la Principal (Empúries, 2014) i El noi del Maravillas (Empúries, 2017), al mateix temps que s'ha implicat a fons en la lluita cívica i política per la independència de Catalunya. Ha trobat un forat en l'atapeïda agenda com a president de l'Assemblea Nacional Catalana, que lidera des del juny passat, per parlar d'El llibre daurat (Univers, 2025).
Les tensions entre el govern i el president de Prisa pugen de to pel control del grup
La batalla per sotmetre el principal grup mediàtic espanyol no ha fet més que començar i des de la Moncloa es comencen a estirar fils per guanyar-se una posició de domini. El setmanari francès Le Point revelava aquest cap de setmana que el 12 de febrer, en el marc d’una cimera sobre intel·ligència artificial a París, el ministre espanyol de Transformació Digital, Óscar López Águeda i el nou president de Telefónica, Marc Murtra, es van reunir amb Arnaud de Puyfontaine, president del consell d'administració de Vivendi, el grup mediàtic controlat per la família Bolloré, i un dels accionistes rellevants de Prisa. L’objectiu: aconseguir que se sumin a la majoria alternativa que està ajudant a forjar l’executiu de Pedro Sánchez dins del conglomerat espanyol, amb l’ànim de forçar el relleu del seu actual president i màxim executiu, Joseph Oughourlian.- El problema del PSOE amb els mitjans
Diumenge El País anunciava que Joseph Oughourlian passava a presidir el diari i aquest dilluns publicava una tribuna d’opinió seva molt rellevant perquè evidencia la guerra soterrada que hi ha amb el PSOE pel control del mitjà. El text, menys un paràgraf, és la clàssica declaració d’intencions que apel·la a la solemne missió de la premsa com a garant de la democràcia. No hi falta la cita atribuïda a Orwell segons la qual el periodisme és publicar el que algú no vol que publiquis, i la resta són relacions públiques. El podria haver escrit ChatGPT, per entendre’ns. Però, com deia, hi ha un paràgraf que és el del veritable missatge. Aquí hi ha el verí: “Seria inacceptable que, quan estem recordant que ja fa 50 anys que va morir el dictador Francisco Franco, algú caigués en la temptació de mirar d’apropiar-se d’un mitjà de comunicació independent des del poder, bé sigui directament, bé sigui utilitzant alguna empresa estatal com a instrument”. Encotillat per la diplomàcia qu