Día anterior Día siguiente 
Sitio web
Noticias
Junts assegura que la condonació del FLA és "una aixecada de camisa" i evita dir si hi votarà a favor
Junts no està gens satisfet amb la condonació del deute del FLA en els termes en què s'ha anunciat. La portaveu juntaire al Parlament, Mònica Sales, ha assegurat en roda de premsa que "l'experiència ens demostra que pot ser una nova aixecada de camisa". Així, ha rebaixat la importància d'aquesta condonació de 17.000 milions d'euros del deute del Principat amb el fons de liquiditat autonòmica durant la crisi i n'ha criticat la formulació. "Totes les comunitats se'n beneficiaran, la part proporcional que pagaran els catalans és la mateixa", ha lamentat, recalcant que això "no arregla el greuge de finançament ni resol el dèficit fiscal", de 20.000 milions d'euros a l'any. Ara bé, la mateixa Sales ha estat preguntada sobre què farà el seu partit quan la proposta de condonació arribi al Congrés, però ha evitat pronunciar-se perquè ha dit que la decisió correspon al grup de Madrid. Fonts de Junts consultades per l'ARA apunten que la formació encara no té decidit el sentit del seu vot.- Amargues llàgrimes de FLA a Madrid
En la història de l’anticatalanisme, el relat mediàtic de Madrid sobre el deute del FLA mereixeria un capítol propi, si no un llibre sencer. Ara que el govern de l’Estat ha acordat una quitança que segueix la fórmula del cafè per a tothom –excepte, ehem, les comunitats fora del règim comú–, igualment els diaris de la caverna agiten el sentiment que són els catalans els que posen la mà a la butxaca a la resta d’espanyols. “Sánchez compra la seva continuïtat amb una superquitança a Catalunya”, titula en portada El Mundo. I, de subtítol, segona tassa de caldo: “Accedeix que la resta dels espanyols paguin 17.000 milions de la renda catalana per primar els seus socis”. En una línia similar, La Razón escriu que “Sánchez suma 1.900 euros més de deute autonòmic per espanyol” i assegura que és un “vestit fet a mida de Catalunya”. 
Descobreixen per què una mateixa mutació pot causar leucèmies tan diferents
En molts càncers passa sovint que pacients que presenten la mateixa mutació evolucionen de manera diferent i no responen igual als tractaments. Durant molt de temps s'havia especulat si la raó que explicava aquestes diferències podria ser genètica o, per exemple, estar relacionada amb l'edat del malalt. Tanmateix, cap d'aquests arguments aconseguia explicar per si mateix la diversitat de respostes dels pacients davant d'una alteració idèntica en un oncogen –un gen que va patir una mutació i que té el potencial de causar càncer– concret.
Els hotels de Barcelona disparen preus però mantenen l'ocupació: "Ja no tenim tants grups conflictius"
El sector hoteler barceloní segueix de lluna de mel. Els 450 hotels de la ciutat, amb una oferta total de 40.000 habitacions, encadenen tres anys seguits batent el seu rècord de preus. Si bé l'any 2022 el preu mitjà d'una habitació hotelera a la capital catalana era de 152 euros –un 8,6% més que el 2019, l'any previ a la pandèmia–, el 2024 aquesta xifra s'ha enfilat fins als 188 euros, cosa que suposa un 14,1% més que l'any 2023.
Un túnel del temps a Barcelona
Barcelona té 73 barris, alguns uns grans desconeguts. Barris on viuen potser 20.000 persones. Cadascun amb la seva idiosincràsia, la seva història, la seva gent. Algú sap on és Sant Genís dels Agudells? Sona a poble del Pirineu, oi? Doncs no, és a la falda del Tibidabo. Al cor de la ciutat també n’hi ha que passen discretament. Per exemple el barri de Sant Pere, que potser us sona pel triplet de carrers paral·lels de Sant Pere Més Alt, Mitjà i Més Baix. En sabeu res més? Aquests carrers sinuosos són el nucli d’un sector de la ciutat antiga, de vies estretes i humides, d’olors intenses, de memòria densa però oblidadissa. Fan frontera per dalt amb el senyorial Eixample. Segurament és el sector del Gòtic menys gòtic, menys acaramel·lat, i tanmateix més medieval. Forma una unitat amb Santa Caterina i la Ribera. Els turistes tendeixen a anar cap als darrers dos. De la part de dalt no acostumen a caminar més enllà del Palau de la Música.
