15/05/2020
04/05/2020 
Noticias
"Jo no vaig mai als albergs, m'estimo més el carrer"
Mentre parla es venta, malgrat que té a tocar un dels ventiladors posats estratègicament a la sala de la Fundació Arrels, al Raval de Barcelona, per intentar refrescar l'ambient propi de la canícula. Luana Monteiro respon a les preguntes de l'enquesta que l'entitat referent del sensellarisme ha preparat per conèixer quines són les problemàtiques del miler llarg de persones que sobreviuen als carrers de la ciutat. Com la majoria d'aquest col·lectiu (sis de cada deu), Monteiro no va saber què era quedar a la intempèrie fins que va arribar de Lisboa a Barcelona, diu que fugint de la incomprensió d'una societat cap a gent diferent com ella. Per poc que pugui, Monteiro canvia la paraula per una cançó, com la que ha compost en record a Sònia Rescalvo, una dona trans com ella, assassinada al parc de la Ciutadella fa tres dècades. "Jo no vaig mai als albergs, m'estimo més el carrer perquè allà em van violar i tampoc em deixen entrar amb les meves gosses", relata.
Fills de donants de semen reclamen conèixer els seus orígens: "Una empresa amaga la meva informació genètica"
Miquel Roura s'ha passat hores i hores indagant en plataformes de genealogia en les quals els usuaris poden publicar els resultats d'una prova d'ADN per trobar coincidències amb altres persones. Quan hi ha un "match genètic", aquestes pàgines web permeten localitzar persones amb qui es té algun grau de consanguinitat i així reconstruir l'arbre genealògic. Per a ell això no és una simple afició a la genealogia, sinó l'única via que ha trobat fins ara per descobrir el seu origen genètic.
Els humans no som tan especials: els animals també tenen cultura i tradicions locals
Hi ha ximpanzés que es curen les ferides amb herbes medicinals. Els suricates tenen tradicions locals depenent del grup a què pertanyen, igual que les cotorres argentines, que a Madrid fan niu als cedres, però a Barcelona prefereixen les palmeres. Les balenes geperudes aprenen càntics que van modificant, els catxalots varien de dialecte depenent de la zona, i les orques es coordinen per produir les onades que fan que les foques caiguin de les pannes de glaç. Fins i tot els invertebrats adquireixen coneixements i els transmeten a la seva comunitat. Per exemple, les mosques de la fruita encomanen a les cries les seves preferències sexuals.
L'Estat reconeix que la fusió CaixaBank-Bankia va reduir el finançament a les pimes
Fa cinc anys, el mapa del sector financer a l’Estat va patir un terratrèmol: l'anunci de la fusió bancària CaixaBank-Bankia. En aquell moment, el vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, ja defensava que "els bancs haurien de començar un nou procés de fusions de manera ràpida i urgent", mentre que l'aleshores governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, assegurava que a Espanya "hi havia marge per a fusions". La integració va donar lloc al primer banc espanyol i va arribar després d’una entesa entre el govern central –accionista majoritari a Bankia amb un 62% del capital social– i l'entitat de l'estrella blava –La Caixa, a través del seu braç inversor, Criteria, era el primer accionista de CaixaBank.
Paula Ribó està matant Rigoberta Bandini
Hi ha un moment especialment simbòlic en el concert de Rigoberta Bandini. Després de mitja dotzena de cançons i abans de cantar In Spain we call it soledad, es treu la perruca. S'acaba el simulacre o el malson? Amb el Palau Sant Jordi ple d'un públic implicat en l'eufòria melodramàtica de la nit, la diva postpandèmica va començar l'actuació amb material del disc Jesucrista Superstar (2025). La posada en escena era pur teatre, que diria La Lupe, entre el plató d'un programa musical dels anys seixanta i un concurs tronat. En aquest decorat pop i decadent, semblava desubicada i a punt del col·lapse existencial. Tot plegat justejava una mica, fins i tot la qualitat del so, però l'ajudava a projectar l'angoixa i la inseguretat de C.X.T. (Club Xavalas Tristes), que va interpretar gairebé com si fos un titella. Era com Mari Trini adonant-se que no vol ser la diva que els altres volen que sigui. I aleshores apareix un personatge absurd, una mena de presentadora tòxica escapada d'una clínica de rehabilitaci