17/03/2020 
Noticias
- El perill de fer publicitat gratis a l'extrema dreta
Si hi ha una cosa que fa bé l'extrema dreta és fer-se la víctima. Com que es presenten com a antisistema, qualsevol crítica que reben dels mitjans l'aprofiten per denunciar que l'establishment els persegueix, etc., i normalment és un discurs que cala entre els seus seguidors i del qual treuen profit. Un exemple de llibre ha passat aquests dies a Alemanya, quan la revista Der Spiegel ha publicat una portada amb la foto en primer pla del candidat d'Alternativa per Alemanya (AfD) a l'estat de Saxònia-Anhalt, Ulrich Siegmund, i el titular: "L'home més perillós d'Alemanya". 
"Una festa major no pot acabar a les deu de la nit"
Lina López (Caracas, 1977) és la presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia. Va arribar a Barcelona fa vint anys i explica que implicar-se en la festa –forma part de la comissió del carrer Lluís Vives– la va ajudar a superar el seu moment més difícil. Aquest any deixa el càrrec, després d'un mandat que va començar el 2022.
"No tinc gaires expectatives de tornar a Catalunya"
L'exconseller de Cultura i diputat de Junts al Parlament Lluís Puig (Terrassa, 1959) atén l'ARA, coincidint amb la celebració de la Universitat Catalana d'Estiu a Prada. Viu exiliat a la Catalunya del Nord.
"La gent està descobrint que anar en bici a l'escola és més ràpid que en cotxe"
Embarassada de vuit mesos, Mar Reguant (Súria, Bages, 1984) va agafar la bicicleta per anar a comprar-se el primer cotxe elèctric. Llavors ja tenia una filla, vivia als afores de Chicago i es desplaçava només pedalant, però aviat seria mare per segon cop i estava prevista una gran nevada. “El cotxe era molt petit i tenia una autonomia de màxim 100 quilòmetres”, recorda. Quan va tornar dels Estats Units després de la pandèmia, va anar-se'n a viure en una urbanització de Bellaterra amb els dos fills petits. I al contrari dels seus veïns, durant un any i mig va viure també sense cotxe. “Ara hi penso i no sé pas com ho vam fer –explica rient–. Els nens eren molt petits i demostra que es pot fer, però de vegades l’activisme ens pesa una mica”.
Una política taoista per a la Xina
Durant l’estiu, a l’herba de la piscina, quan fumeja el cafè del matí, durant el vespre de cervesa i brisa fresca, és el moment d’agafar aquells llibres vells i importants que demanen una lectura lenta i profunda. En el meu cas, l’obra escollida ha estat el Daodejing i fragments del taoista Zhuangzi. Són escrits que cal llegir com un poema: aturant-se en cada paraula, alhora que deixant-se portar per l’esperit del conjunt. La mística taoista és, alhora, seductorament llunyana i sorprenentment aplicable al món actual. Ens parla d’una Xina de fa milers d’anys, on imperava un món materialista, accelerat, utilitarista, hipòcrita i bel·licós. I de com sortir d’aquest cercle nociu i absurd. Autors com Tolstoi, Heidegger, Borges o Le Guin han estat lectors profunds de la literatura taoista.