18/12/2017 
Noticias
Frederiksen respon a l'amenaça de Trump: "Defensarem cada centímetre de Groenlàndia"
Dinamarca manté el pols als Estats Units. Després que el president estatunidenc, Donald Trump, recuperés aquest dimarts l'amenaça contra Groenlàndia, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, l'ha contestat que el seu país està preparada per "defensar cada centímetre" de l'illa àrtica. "Groenlàndia, és clar, no està a la venda. Esperem que tothom, inclosos tots els aliats, respecti el poble groenlandès i el seu dret a l'autodeterminació", ha remarcat la dirigent socialdemòcrata a l'entrada de la cimera de l'OTAN d'aquest dimecres a Ankara (Turquia).
"La sentència de Le Pen reforça el discurs del Reagrupament Nacional"
Després que la justícia francesa hagi rebaixat la condemna a Marine Le Pen en el cas de malversació de fons europeus, la dirigent del Reagrupament Nacional (RN) ha anunciat que es tornarà a presentar a les eleccions presidencials, que se celebraran l'abril del 2027. Luc Rouban, director del Centre Nacional de Recerca Científica al Centre d'Investigacions Polítiques de Sciences Po, analitza en conversa amb l'ARA les conseqüències de la sentència per al partit d'extrema dreta.
El cop més dur per al matrimoni Trump-Infantino
Pocs minuts després d'eliminar la selecció dels Estats Units a Seattle, els jugadors de Bèlgica van fer sonar el Y.M.C.A. de Village People al vestidor i van començar a imitar el ball de Donald Trump. Els futbolistes feien befa del president nord-americà després que aquest hagués anat traient pit per haver telefonat personalment al seu bon amic Gianni Infantino, president de la FIFA, per tal d'aixecar la suspensió al davanter Folarin Balogun. El davanter va jugar, no va servir de res i els Estats Units van caure eliminats entre crítiques i burles de la major part d'aficionats del futbol mundial.
Com el vi, les tòfones i la mel podrien ajudar a combatre els incendis forestals
Les flames van envair un bosc a Catalunya, arrasant una gran extensió arbrada i dirigint-se directament cap a centenars d'hectàrees de pins i matolls. Però abans d'arribar-hi, l'infern es va trobar amb el Celler Abadal, una vinya familiar amb 800 anys d'antiguitat que s'estén pels turons de l’argila vermella. A mesura que el foc s'acostava a les fileres endreçades de vinyes, separades de la línia dels arbres per només uns quants metres de terra erma, va passar una cosa estranya: l'incendi es va aturar.
L'autoretrat d’un geni del cinema contemporani
“I tu, Alex, què vols ser de gran?”, va preguntar la mare. “Jo? Jean-Luc Godard, esclar!”, va respondre el nen que no gaires anys més tard es rebatejaria com a Leos Carax. L’anècdota és apòcrifa, però apunta a la veritat íntima d’un artista que en els seus inicis canalitzava el romanticisme fatal i la gosadia formal de la primera etapa de l’autor de Pierrot le fou, que va reconèixer l’afinitat convidant el seu deixeble a participar com a actor a King Lear. Avui el migmetratge No soy yo ens presenta un Carax que, directament, fa veure que és Godard, parlant-nos amb la dicció tremolosa que identificava els soliloquis espectrals del geni francosuís, i emulant el dispositiu assagístic que aquell va perfeccionar en l’atles que és la sèrie Histoire(s) du cinéma. Un cosplay gens banal, ja que a mesura que avançava el projecte es va anar fent evident que el propòsit de Godard no era homenatjar l’art al qual havia dedicat la seva vida, sinó explicar-se a si mateix, com si la seva biog