01/05/2017 
Noticias
"Trump actua amb una lògica de videojoc, dopada amb intel·ligència artificial"
Jean-Pierre Filiu és un dels millors coneixedors del món àrab a Europa. Exdiplomàtic francès, arabista i historiador, professor de Sciences Po, ha visitat Barcelona convidat per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed). Ha estat un dels pocs analistes europeus que han entrat a Gaza des del 7 d’octubre del 2023 i recull la seva experiència a Un historiador en Gaza, que l’editorial La Cebra acaba de publicar en castellà.
Els líders espanyols busquen padrins a fora: qui va amb qui?
En una època en què la política internacional està en primer pla, els líders espanyols es busquen padrins a fora per enfortir-se a escala interna i intentar guanyar la partida electoral. El president espanyol, Pedro Sánchez, és qui té l'estratègia més descarada en aquest sentit, a l'erigir-se en un dels líders de l'esquerra mundial aquest cap de setmana a Barcelona, però també la resta d'espais polítics van més enllà de les fronteres per buscar referents. Aquests dies el PP i Vox n'han fet una demostració amb la recepció de María Corina Machado –que utilitzen per carregar contra el govern espanyol– i fa pocs dies era la derrota de Viktor Orbán a Hongria la que marcava la política espanyola.
Els equilibris del Barça per evitar l'aturada de les obres del Camp Nou
Fa més d'un mes que el Camp Nou funciona amb les dues primeres graderies al complet. Després d'incòmodes estira-i-arronses amb els tècnics de l'Ajuntament de Barcelona, el Barça va poder fer efectiva la fase 1C de la reobertura de l'estadi per aspirar a col·locar un màxim de 62.000 persones a l'interior. La temporada actual s'acabarà amb aquest aforament tot i els considerables avenços en la construcció de la tercera graderia, on s'ubicaran més 40.000 espectadors, fins a arribar a la capacitat de 105.000.
El drac, l'enemic que ha superat amb popularitat el cavaller de Sant Jordi
El drac pot ser aterridor, perquè és una criatura enorme capaç de dominar totes les forces de la natura: terra, aigua, foc i aire. Al poema babilònic Enuma Elix que es representava ritualment durant la festa de l’any nou babilònic, s’explica com el déu Marduk derrota la deessa del mar, Tiamat, representada com una serp marina i símbol del caos. A la tradició grega, figures com Medusa o els monstres marins expressen també aquesta tensió entre ordre i caos. La tradició judeocristiana va contribuir moltíssim a la mala fama del drac: el va convertir en el símbol de l’enemic per excel·lència. En canvi, a la Xina els dracs tenen un caràcter benèvol. Allà encarnen el control dels elements naturals, se’ls venera en temples i, en algunes dinasties, representaven el poder imperial. En el món escandinau, els dracs tampoc són només forces negatives, sinó que també estan associats al mar, essencial per a la vida i la supervivència dels vikings. Eren vistos alhora com una amenaça i una protecci
L'hongarès que va posar les bases de British Airways
La primavera del 2022 vam explicar vida i miracles del banquer Alfred Loewenstein en un relat que començava, precisament, amb la seva mort en estranyes circumstàncies. El 4 de juliol del 1928, quan el seu Fokker Trimotor travessava el canal de la Mànega, el magnat va obrir la porta que donava a l’exterior de la nau i es va precipitar al buit. Com que les causes de l’accident no es van aclarir mai, l’ombra de la sospita va planar sobre tots els personatges que l’envoltaven. Inevitablement, a l’hora de buscar beneficiaris d’un eventual assassinat, les mirades van apuntar a dos homes, Albert Samuel Pam i Frederick Szarvasy, tots dos socis de Loewenstein.