11/10/2016 
Noticias
Podia passar i ha acabat passant: els apunts en calent de l'Atlètic de Madrid - Barça (i III)
No ha pogut ser. El Barça, eliminat de la Champions després de quedar-se a les portes de la remuntada (1-2). Tot i acabar amb deu jugadors, els culers ho van intentar fins al final. A continuació, uns apunts en calent.
Les floristes de la Rambla de Barcelona (1931)
Dels reportatges que va fer a Catalunya la periodista Magda Donato (Madrid, 1898 - Ciutat de Mèxic,1966) per a l’Ahora (10-IX-1931), diari liberal de Madrid. Traducció pròpia. Magda Donato era un pseudònim de Carmen Eva Nelken, escriptora i actriu que va morir fa seixanta anys a l’exili. Va encapçalar aquesta peça amb un vers de La Santa Espina de Guimerà: “Tot treballant la dona canta...”. Donato no podia preveure, esclar, noranta-cinc anys enrere, que les floristes barcelonines, amb la Rambla trasbalsada, passarien un temps a la plaça de Catalunya.
Celebrem el cinema català... amb esperit crític
El millor antídot contra la banalitat d'algunes tertúlies és un debat amb gent que coneix el que toca. Per exemple, quatre persones que el subcap de Cultura de l'ARA, Xavi Serra, va convocar dimarts a la Sala Laya de la Filmoteca per conversar sobre el cànon del cinema català del segle XXI, la llista amb 267 pel·lícules que ha publicat el diari i que es pot consultar en un magnífic i modèlic interactiu. "Un dossier excel·lent, una iniciativa sense precedents amb una enquesta en què han participat 200 experts per fer un cànon possible", tal com va dir Pablo La Parra, el director de la Filmoteca (on aquest dimecres hi haurà una trobada amb Carla Simón). L'interactiu, per cert, mostra també les 200 votacions (cada una de 10 pel·lícules). "És una manera bonica de descobrir pel·lícules, debatre i conversar sobre el nostre cinema", celebra Serra, que va imaginar la trobada de dimarts com "una extensió de l'enquesta" i una oportunitat per concretar algunes de les característiques del cinema català
Una regularització justa i pragmàtica
A l'estat espanyol el procés per aconseguir la residència i el permís de treball és tan farragós i complicat que dur a terme processos de regularització extraordinaris ja s'ha convertit en un costum. L'objectiu és acabar amb els colls d'ampolla administratius i les bosses d'immigració irregular que, al seu torn, alimenten l'economia en negre i la perpetuació de situacions de vulnerabilitat social. Aquestes regularitzacions les han portat a terme governs socialistes i populars. N'hi va haver el 1986, el 1991 i el 1996 amb Felipe González, el 2000 i el 2001 amb José María Aznar, i el 2005 i el 2006 amb José Luis Rodríguez Zapatero. L'última, per tant, va ser fa vint anys, abans del boom migratori posterior a la recessió global dels anys 2008-2012.
Lo Carraixali: el Carnaval singular de l’Alguer
Lluny del Principat de Catalunya hi ha un territori insular en què la llengua catalana i el sentiment de pertinença el fan sentir sorprenentment proper: l’Alguer. Aquesta ciutat, incorporada a la Corona d’Aragó al segle XIV, encara avui preserva una variant viva del català. Allí, la identitat batega amb força, sostinguda per paraules, tradicions i celebracions que es transmeten de generació en generació. Les festes, com les llengües, són miralls en els quals les persones es retroben amb aquella versió de si mateixes que perdura en el temps.