07/06/2014 
Noticias
Joan Benesiu: "Estic preocupat perquè hi ha un excés de nostàlgia i de memòria en les nostres vides"
Joan Benesiu (Alacant, 1971) va capturar fa uns anys la imatge de dues bessones, vestides iguals, que es passegen enmig d'un edifici en ruïnes. Aquella fotografia, presa de forma gairebé inconscient, s'ha convertit en la gènesi de Terminus (Periscopi), la tercera novel·la de l'escriptor valencià. "La imatge em va semblar narrativament molt poderosa, tot i que aleshores no sabia que en sortiria un llibre", explica Benesiu. Després de Gegants de gel (Periscopi 2015, Premi Crexells i Premi Llibreter) i Serem Atlàntida (Periscopi, 2019), l'escriptor construeix a Terminus una història sobre les diferents cares del fracàs i sobre el sentit de l'arquitectura a partir de la relació entre una professora, Teresa, i un estudiant desaparegut, Carles Miquel.
Quan el pare pensionista cobra més que la filla treballadora
La Mariona té 25 anys, és de Barcelona i des de fa set anys viu fora de casa els pares amb la seva parella. El seu pare, el Ramon, en té 71 i ja fa sis anys que està jubilat. A la família es viu una situació del tot paradoxal –que no pas estranya–: el Ramon cobra més com a pensionista que no pas la Mariona com a treballadora. I no: no és que el pare cobri la pensió màxima; de fet, la seva jubilació no arriba pas als 2.000 euros mensuals. La Mariona, malgrat no tenir un sou fix, cobra de mitjana uns 1.500 euros al mes.
Els deures (i un frau) pendents en habitatge protegit
L'aposta del Govern per construir 50.000 pisos de lloguer social no ha causat indiferència al sector. Per una banda, és vista amb bons ulls perquè, diuen, s'ha produït un canvi de discurs. Però també es posa en quarantena: construir massivament requereix actors i finançament externs –alçar pisos de lloguer social no és rendible a curt termini– i també agilitzar tràmits burocràtics.
El Japó reobre el seu trauma nuclear
Una dècada després d'un dels desastres atòmics més devastadors de la història, el Japó es torna a acostar a reactivar l'energia nuclear.
El mussol de la Diagonal tornarà a picar l'ullet
L'arribada del tramvia a la plaça Verdaguer ha centrat moltes mirades en aquest punt de l'Eixample. Un encreuament entre l'avinguda Diagonal, el passeig de Sant Joan i el carrer Mallorca presidit des de fa un segle pel monument al poeta, però que des de fa 50 anys té un altre inquilí destacat: el mussol de la Diagonal. Un rètol gegant que hi va arribar a principis dels anys 70 de la mà de l'empresa Rótulos Roura i que amb el temps s'ha convertit en una icona de la ciutat.