19/06/2014 
Noticias
L’episodi Francesc
1- Empatia. L’èxit del papa Francesc enllaça amb els desajustos del moment present. Primer pontífex americà, venia de lluny i va voler marca distàncies amb la cúria romana, aquells que es creuen propietaris del negoci i recorren als més gastats models de poder per seguir competint per l’hegemonia de la representació de Déu entre els cristians. Malgrat que la seva trajectòria venia dels sectors més conservadors de l’Església argentina, Bergoglio va captar la necessitat d’acostar-se a la gent, de mirar als feligresos i no només a la cúria, guardiana d'uns modes i maneres cada cop més desgastats i allunyats del carrer. La seva aportació l’expressa la seva cara: ha estat un rostre que inspirava més complicitat, més acompanyament que intransigència i que buscava l’encontre amb la gent per la via de les seves preocupacions més que no pas per la transcendència dels valors superiors del creient. És la clau del seu èxit –que fa que avui se l’acomiadi pensant en les seves formes de pr
El retorn fugaç i clandestí d'un altre president mig segle abans que Puigdemont
El retorn fugaç de Carles Puigdemont el 8 d'agost de l'any passat ja l'havia fet abans un altre president. El 14 d'abril del 1974, el Diumenge de Pasqua, el lehendakari Jesús María de Leizaola va fer una visita clandestina a Gernika el dia de l'Aberri Eguna per demostrar la capacitat d'acció de les institucions basques a l'exili. Amb Franco agonitzant, el nacionalisme basc volia dur a terme un cop d'efecte portant el president basc el Dia de la Pàtria Basca a la Casa de Juntes, que acull l'Arbre de Guernica, que simbolitza les llibertats dels bascos i és on el lehendakari promet el càrrec.
Llibres per ser més lliures
El capital al segle XXI, de l’economista francès Thomas Piketty, va ser un fenomen quan es va publicar el 2014. Piketty parla de l’augment dràstic de les desigualtats i del contrast entre el creixement lent de la renda de la majoria de la població i l’augment desorbitat de les rendes dels més rics. Però el que més va aterrir els conservadors és que tira per terra un mite conservador, sobretot als EUA: la meritocràcia, és a dir, que les grans fortunes es guanyen i són merescudes. Les societats occidentals d’abans de la Primera Guerra Mundial estaven dominades per una oligarquia que havia heretat la riquesa i, al seu llibre, Piketty dona arguments sòlids que indiquen que ens tornem a encaminar cap a aquesta situació.
Pilarín Bayés: "Si els catalans fóssim cada dia com Sant Jordi, seríem la primera potència mundial"
L'edifici del carrer Peu de la Creu número 4, al barri del Raval de Barcelona, té la memòria i la cultura enganxades a les parets. Durant anys va acollir les oficines d'Edicions 62, fins que en va marxar i el 2015 s'hi va traslladar la seu del Memorial Democràtic. La institució va deixar l'edifici el 2023 perquè se'ls acabava el lloguer i necessitaven un espai més adequat per fer-hi exposicions. Després d'una remodelació completa, ara s'hi han instal·lat les branques de creació de continguts editorials i audiovisuals d'Abacus, que la cooperativa agrupa sota el nom d'Abacus Futur. "Fem un pas més en la història d'Abacus sent fidels al llegat dels nostres fundadors però alhora renovant-nos per donar resposta als reptes que ens posen l'educació i la cultura", ha dit la presidenta d'Abacus, Maravillas Rojo, durant la inauguració de l'espai. L'edifici, on treballaran un centenar de persones, ha estat batejat com a Casa Abacus i vol ser "una casa plena de cultura al cor del Raval".
Francesc, el papa que s’assemblava a Jesús
Va dir que venia de la fi del món. Però en realitat va arribar al cor de l’Evangeli i al cor dels habitants del món. El 13 de març del 2013 va aparèixer al balcó del Vaticà i no va fer una gran benedicció ni un discurs solemne. Simplement va inclinar el cap i va dir: “Pregueu per mi”. En aquell gest humil ja s’hi revelava tot un pontificat. Un estil. Una manera de ser Església. Una manera de viure l’Evangeli.