27/01/2014 
Noticias
'Competitihabitatge'
La crisi de l’habitatge ha adquirit una dimensió que va més enllà de l’àmbit social i econòmic, fins al punt que ha precipitat la convocatòria anticipada d’eleccions. Aquesta situació evidencia la magnitud d’un problema que condiciona cada vegada més el present i el futur del país. Durant massa temps hem abordat l’habitatge principalment com una qüestió social, que ho és, i de gran transcendència. Però avui també s’ha convertit en un problema per a les nostres empreses i la seva competitivitat, ja que la dificultat per accedir a un habitatge assequible condiciona on podem viure, però també on podem treballar, quines oportunitats professionals podem acceptar i quina capacitat tenen les empreses per atraure i retenir el talent.
Una altra setmana caòtica a Rodalies: aquest és l'estat actual de la xarxa
Els últims deu dies la xarxa ferroviària catalana ha tornat a viure el malson del gener. Un nou temporal va posar a prova les infraestructures i va obligar a suspendre la circulació de tots els trens dissabte al vespre. Des d'aleshores, les incidències i una nova plantada dels maquinistes han fet que la recuperació del servei hagi estat progressiva i desigual. Amb tot, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha afirmat aquest divendres que la xarxa havia respost “raonablement bé” aquesta vegada, i va vincular-ho, en part, als 140 milions invertits després de la crisi del gener per reparar les infraestructures. Aquest és l'estat actual de la xarxa, línia per línia:
"Espero que Casa 47 no es posi en risc"
A principis d'any, el govern espanyol va anunciar a so de bombo i platerets la creació d'una empresa pública per gestionar l'habitatge de lloguer assequible en mans de l'Estat, Casa 47. Tot i això, quan al setembre va llançar el seu portal web hi havia 800 pisos disponibles a tot Espanya. Maribel Ramos (Badajoz, 1977) va assumir la presidència de Casa 47 al setembre, i concedeix a l'ARA la seva primera entrevista.
"Vols que m'emboliqui amb una estelada a Andalusia?": per què ha fracassat el nou finançament?
Amb dotze anys de retard, el mes de gener, la llavors ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, presentava un nou model de finançament autonòmic. Era el primer cop que s'arribava tan lluny des de la reforma del 2009, també impulsada pel PSOE, tot i que aquella reforma va arribar amb el consens de totes les comunitats governades pels socialistes –les del PP hi van votar en contra– i també amb l'aval específic del tripartit que llavors pilotava la Generalitat. Una situació ben diferent de l'actual, perquè Montero va presentar una reforma que només han avalat Catalunya i les Canàries i que ha hagut de superar un cicle electoral advers per a la Moncloa. "Vols que m'emboliqui amb una estelada a Andalusia?", deia l'exministra a ERC, recorda una font consultada. Els comicis andalusos del maig –amb Montero de candidata socialista–, de fet, van fer endarrerir el calendari. Tant, que ni tan sols ha arribat a la taula del consell de ministres.
"Davant les inundacions que vindran, l’única adaptació possible serà que la gent es traslladi a llocs amb menys risc"
Raymond T. Pierrehumbert (Estats Units, 1954) estudia els climes més extrems de l’Univers, els de planetes llunyans on plou vidre o el de mons gasosos on la temperatura diürna és tan elevada que les molècules de l’atmosfera es trenquen en àtoms. També el de la Terra, la d’ara i la de fa 4.500 milions d'anys. Aquesta mirada li permet posar en perspectiva fins a quin punt és excepcional –i alhora fràgil– el punt blau pàl·lid en què tenim la sort de viure. Professor de física planetària a la Universitat d’Oxford i a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), és un dels especialistes més reconeguts en crisi climàtica. Ha visitat el Museu de la Ciència CosmoCaixa, a Barcelona, per convèncer-nos que cal reduir les emissions de CO₂ a zero. Perquè no hi ha cap més opció.