08/02/2014 
Noticias
L'últim (potser) gran burgès industrial de Catalunya
Existeix realment una burgesia catalana? O ja s'ha extingit? El professor Albert Carreras, catedràtic de la UPF i expert en història de l'economia, explicava en una entrevista publicada a l'ARA que el moment de màxima esplendor de la burgesia va ser el segle XIX, tot i que va subsistir durant el segle XX, però més afeblida que en altres llocs. "La burgesia catalana ha quedat molt arraconada des de fa unes generacions a ser directius d’empreses i moltes vegades representants locals de multinacionals. Això ha passat a fer una burgesia que en termes comparats amb altres parts de l’Estat ha estat més feble", deia Carreras.
La Lliga en directe: Athletic Club - Barça
L'experiment Meloni funciona amb silenciosa normalitat a Albània
A Shëngjin, al nord d’Albània, no hi ha res més que una llarga avinguda farcida d’hotels de baix cost, restaurants i, al fons, un centre de detenció de migrants italià. Entaforada en una zona muntanyosa, aquesta localitat costanera es converteix cada estiu en una bullícia de turistes. Darrere les hamaques que ja reposen a la platja, l’experiment Meloni comença a prendre forma.
Com aconseguir el control digital dels menors espavilats
La digitalització accelerada de la societat ha convertit els dispositius connectats en eines omnipresents a les llars. Però mentre els adults naveguen per aquest ecosistema amb més o menys destresa, els menors s'hi mouen amb una facilitat que sovint inquieta els seus progenitors. El dubte és clar: com protegir els fills d'un entorn digital que creix més de pressa que la nostra capacitat de comprendre'l?
"La DGAIA ha oblidat la prevenció i s'ha focalitzat en les places dels centres de menors"
David Rodríguez, escollit fa poc vicedegà del Col·legi de Treball Social de Catalunya, alerta de les mancances del sistema de protecció a la infància i defensa una reforma estructural de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) centrada en la prevenció, la humanització i l'escolta activa dels menors i les famílies. Actual director del centre L'Olivar per a menors víctimes de tràfic de la Fundació Idea, explica el cas d'un nen de cinc anys que li va trencar esquemes, perquè malgrat el maltractament que havia patit volia tornar a casa. “Digues al meu pare que em pegui poquet per poder tornar a casa”, recorda que li va demanar.