04/11/2009 
Noticias
La NASA fa enlairar el telescopi que pot observar 100 cops més espai que el Hubble
És l'observatori més gran mai construït, tindrà un camp de visió cent vegades més gran que el del ja mític telescopi Hubble i ja ha abandonat la Terra. Aquest diumenge al matí —a les 11:26 h, hora catalana i a les 7:26 h als Estats Units— la NASA ha fet enlairar el telescopi Nancy Grace Roman a bord del coet Falcon Heavy de SpaceX, la companyia que lidera Elon Musk. El coet s'ha enlairat des del Centre Espacial Kennedy De la NASA a Cap Canaveral, a Florida en una operació que ja s'ha considerat un èxit.
Naufraga un vaixell amb 270 persones a bord davant la costa de Xipre
El vaixell de passatgers i càrrega de la naviliera Filo Denizcilik ha naufragat aquest migdia amb 270 persones a bord davant la costa del nord de Xipre. En aquests moments continua en marxa una operació de rescat liderada per la guàrdia costanera turcoxipriotañ Segons les autoritats locals la situació és "extremadament greu". Es desconeixen les causes de l'accident.
Un de cada deu ajuntaments catalans ha canviat d'alcalde abans d'hora
A menys d'un any de les eleccions municipals, la fotografia del mapa polític local català ja no és la que va quedar fixada després de la constitució dels ajuntaments el juny del 2023. Segons dades de la Generalitat recopilades per Europa Press, 95 dels 947 municipis catalans –un de cada deu (10,03%)– han canviat d'alcalde durant el mandat actual. Ni Barcelona ni cap de les altres tres capitals de demarcació s'ha vist afectada, però sí, per exemple, la segona ciutat més poblada del país: l'Hospitalet de Llobregat va canviar d'alcalde després de la marxa de Núria Marín –la va substituir David Quirós–. Ara bé, els canvis afecten sobretot el mapa municipal mitjà i petit, i deixen entreveure com arriben els partits a la recta final del mandat abans dels comicis del 2027.
Veus que clamen al desert
És habitual que, un cop s'han jubilat, alts funcionaris israelians critiquin el govern i denunciïn l’ocupació dels territoris palestins, i de vegades fins i tot la neteja ètnica sistemàtica de la població palestina o la persecució i despossessió no menys sistemàtiques en general. Fan comentaris en aquest sentit, que en alguns casos són públics.
Moltes gràcies, Dolly!
Aquests dies tothom ha escrit alguna línia sobre Dolly Parton. Normal. Després de setanta anys de carrera, tots en tenim algun record bonic. En la majoria dels textos publicats, però, resulta especialment rellevant que la gent, en comptes de mencionar l'alegria de quan l'havien vist en un concert, el talent que tenia per escriure cançons o com estava d'impecable sempre a l'escenari, que és el que se sol dir dels artistes, parlava de la tristesa que sentia per la pèrdua. Això, que podria semblar estrany, no ho és gens. És la reacció més normal a la pèrdua de Dolly Parton, ja que al llarg de la seva prolífica vida es va guanyar els nostres cors fent coses per tots i cadascun de nosaltres. Normal que tothom l'estimés tant. Parton no era només una artista d'aquestes que periòdicament ens venen a vendre el seu material i després es tanquen a la seva mansió. Ella no desapareixia mai. Estava present en les vides de les persones contínuament. Perquè era molt més que una artista. Era una institució.