25/07/2007 
Noticias
Un exèrcit de pallassos per envair el Pròxim Orient
Quan Pau Palaus va tornar del seu primer viatge al Líban, al maig, va organitzar un acte a la plaça d’Arbúcies per explicar l’experiència als seus veïns. Viu als afores del poble en una masia anomenada Ca l’Ocell, on hi té un petit escenari per assajar els espectacles i muntar actuacions de format reduït. A la plaça sonava el violí de Roser Loscos i els nens li feien preguntes. “I al Líban hi has portat menjar?”, li demanava una nena. El Pau és pallasso, amb la seva companyia ha visitat una trentena de països, ha guanyat premis com el Zirkólika, i fa alguns anys va muntar l’associació Contaminando Sonrisas, amb la qual organitza expedicions solidàries a països en conflicte o a llocs que han patit desastres naturals. Van ser els bombardejos de l’abril, llançats per Israel sobre el sud del país però també a la capital, i els contactes que el Pau manté amb alguns pallassos libanesos el que el van impulsar a viatjar al Líban. No a portar menjar, precisament, sinó més aviat “esp
"La indústria del videojoc sola mou més que tota la indústria cultural"
Enric Cabestany (Barcelona, 1981) és un emprenedor inquiet. Aprofita al màxim les 24 hores del dia, però mira de conciliar amb la vida familiar. Per això ha deixat el càrrec de vicepresident global de màrqueting i editorial i director general de l'oficina de Barcelona de FunPlus, multinacional suïssa dels videojocs. Abans, va protagonitzar un periple professional a Llatinoamèrica i a Silicon Valley. D'aquí va sorgir la seva relació amb les apps, els videojocs... i va fer grans amics a la capital mundial de la tecnologia. Després es va vincular amb les tecnològiques asiàtiques i va ser l'encarregat de l'aterratge a Barcelona de la xinesa de videojocs per a mòbil IGG el 2018. Avui participa en nombrosos projectes tecnològics, dos dels quals encara lligats al món dels videojocs.
Mercats i governs celebren l'anunci de l'acord entre els Estats Units i l'Iran
Les primeres Jornades Catalanes de la Dona, mig segle després
Ara que és el cinquantè aniversari de les històriques Primeres Jornades Catalanes de la Dona, hi ha tres maneres de recordar-les: visionar el documental Feminisme 76: Quan ens va canviar la vida, produït per RTVE Catalunya; llegir Catalunya feminista. 27-30 de maig de 1976, d’Isabel Segura; o assistir a alguna de les activitats que se celebraran durant aquest mes de juny a la Fabra i Coats sota el títol Feminismes en revolta. 1976-1926.
El CEO torna a arrencar: a punt per al primer baròmetre de l'any
Una primera onada al març o a l'abril; una segona al juliol i una tercera cap al novembre. Fa temps que el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va establir aquesta periodicitat per publicar els seus baròmetres, les enquestes més robustes de l'institut des que va engegar el 2005 (del primer se'n va encarregar l'Idescat el 2004). Però a data de 15 de juny, aquest any encara no se n'ha publicat cap. Què ha passat al CEO? Com acostuma a succeir quan les coses no van com s'esperava, la rumorologia ha començat a fer de les seves, especialment a les xarxes. El fet és que la lentitud a l'hora de renovar l'acord marc per homologar les empreses que es dediquen a recollir les dades ha endarrerit quatre mesos el procés d'adjudicació de les enquestes. Una espera que acabarà aviat, perquè, segons ha pogut saber l'ARA, el treball de camp del primer baròmetre del 2026 ja està en marxa i el CEO té la intenció de fer pública l'enquesta durant la primera quinzena de juliol.