02/07/2007 
Noticias
Una golejada al Johan Cryuff per deixar clar qui són les campiones (8-0)
Després d’un estiu complicat, que va començar amb la derrota a la final de Lisboa i ha seguit amb un mercat de fitxatges en què tocava acomiadar jugadores estimades com Rölfo, Engen o Jana Fernández, el Barça femení va tornar a la feina a la Lliga F com si res, amb una golejada contundent per 8-0 davant l’Alhama a l’estadi Johan Cruyff, davant unes tres mil persones. Una entrada fluixa en un partit en el qual el més interessant era veure l’actitud d’un equip que havia de deixar clar que segueix sent favorit per guanyar-ho tot, encara que no hagi pogut sortir reforçat del mercat de fitxatges.
El Girona tira el mes d'agost a les escombraries amb una altra derrota
Quan pateixes una situació delicada, tot se't torna inexplicable. El cervell et juga males passades, et fa creure que ets pitjor del que veritablement ets. Els raonaments, abans brillants, o això és el que un desitja creure, s'ennuvolen. Les cames ja no són una eina, es converteixen en una llosa. Es mouen menys, es mouen malament. La vida pesa. El Girona no està bé. Potser ho tornarà a estar, perquè la Lliga acaba de començar, parteix en un desavantatge creat per si mateix perquè Míchel no té l'equip fet i ara la desconfiança general ha passat a un primer pla. Però avui no està bé. La derrota contra el Sevilla (0-2) accentua una crisi que el manté cuer, amb ple de derrotes.
"Amb ETA politicomilitar va haver-hi una amnistia encoberta"
El periodista valencià Sergi Moyano (Carcaixent, 2000) publica Operació Apolo. El segrest de Luis Suñer a mans d’ETA politicomilitar de la mà de la Unió de Periodistes Valencians i la Institució Alfons el Magnànim. L'obra reconstrueix el segrest de l'empresari alzireny el 13 de gener del 1981 i en revela detalls fins ara desconeguts, com la participació de ciutadans valencians en l'operació.
Els primers vaixells de la Flotilla arriben a Barcelona amb banderes palestines
El Nasser (pseudònim) va sobreviure durant dos mesos als bombardejos que sacsejaven dia rere dia casa seva a Ciutat de Gaza, fins que, a inicis del 2024, va aconseguir fugir amb la seva família cap a Egipte. Des d’allà, i amb el suport d’alguns coneguts, va arribar a Espanya. “Com tants altres, vaig perdre amics i familiars –explica–. Em vaig veure obligat a treure dels enderrocs els cossos de nens, amics i veïns. I ara, des de la distància, les imatges que arriben furguen en la ferida: un ja no sap quins límits li queden per traspassar a Israel, si és que en queda algun”, afegeix.
“Els perruquers hem de saber dir que no”
El món es divideix en dos tipus de persones: les que quan van a la perruqueria prefereixen xerrar i fer una mica de “teràpia col·lectiva" i les que no saben com fer-s’ho perquè es faci el silenci. A la perruqueria catalana Integral, a l'Eixample de Barcelona, hi ha encara una tercera categoria: la de la gent que opta per escoltar amb atenció tots els coneixements que desplega Jordi Boix sobre l’univers dels cabells mentre els passa les tisores. Aquest barceloní és un perruquer poc habitual: va obrir un centre on només s’utilitzen productes cosmètics sense tòxics, i no perd ocasió per combatre “el gran desconeixement” que assegura que tenim sobre com cuidar-nos els cabells.