11/06/2007 
Noticias
La final del Mundial, en directe: Espanya - Argentina
El fill de la princesa Mette-Marit complirà pena a palau amb una polsera telemàtica al turmell
Ningú s'hauria pensat que aquella baralla entre el fill gran de la princesa Mette-Marit de Noruega i la seva xicota acabaria desembocant en l'afer judicial més greu que ha afrontat mai la monarquia del país escandinau. L'agost del 2024, el que inicialment es va interpretar com una discussió en l'entorn domèstic de Marius Borg Hoiby va acabar comportant, al cap de poc, una denúncia per agressió que, a més, no va ser l'última. Aquell fet que primerament va interessar més aviat la premsa rosa es va convertir, a posteriori, en un assumpte polític d'abast internacional amb les quatre detencions consecutives del jove, que aleshores tenia 26 anys. Cada pas que feia la investigació deixava més al descobert la gravetat de tot el que havia estat passant a la família reial noruega amb Hoiby. El jove no és formalment membre de la monarquia, però des dels quatre anys, quan la seva mare es va casar amb l'hereu del tron, Haakon, ha viscut com si formés part de la família reial.
Parlem del Sudan, és a dir, dels Emirats Àrabs Units
Els Emirats Àrabs Units estan a tot arreu, sigui públicament o a l’ombra, però sempre ben a prop d’on hi ha influència, diners i decisions importants. L’últim exemple més mediàtic el tenim en una de les grans polèmiques d’aquest Mundial de futbol. El president del comitè disciplinari de la FIFA que va accedir a retirar la targeta vermella a Folarin Balogun sense consultar cap dels altres membres del comitè i a petició de Donald Trump és Mohammad al-Kamali, advocat i exmembre del parlament dels Emirats Àrabs Units (EAU). Un altre exemple molt menys mediàtic i molt menys frívol és el Sudan, on fa anys que es viu una guerra que ja és la crisi humanitària més gran del món segons les Nacions Unides.
Què se n'ha fet de les joies de Zapatero?
El 19 de maig a primera hora, una notícia va esclatar com un obús inesperat: un jutge de l’Audiència Nacional imputava José Luis Rodríguez Zapatero com a presumpte líder d’una trama de tràfic d’influències. Un mes més tard, qui els últims anys ha sigut fidel escuder i velador de Pedro Sánchez declarava davant de José Luis Calama durant gairebé tres hores i negava de soca-rel totes les sospites. Però es deixava un tema al tinter: les joies amb valor d’1,3 milions d’euros que la policia espanyola va trobar a la caixa forta del seu despatx. Una setmana més tard, la UDEF va obrir una nova via i va apuntar que Zapatero va cobrar 200.000 euros per influir a Bolívia a favor d’una empresa peruana. D’aleshores ençà, les filtracions i les queixes de la defensa de l’expresident espanyol han sigut les úniques novetats d’una causa sobre la qual encara planen moltes incògnites. Des d’aquell moment, i malgrat els interrogants que romanen oberts, la Moncloa manté el suport tancat a l’ex
Zelenski tenia una raó amagada per destituir el popular ministre de Defensa
En els seus esforços per popularitzar la guerra amb drons, el jove ministre de Defensa d'Ucraïna, Mikhailo Fédorov, també havia guanyat massa popularitat. I això, segons analistes i polítics de l'oposició ucraïnesos, pot haver contribuït a la seva caiguda aquesta setmana. L'acomiadament de Fédorov, de 35 anys, ha permès a Zelenski deixar fora de joc un possible rival polític que havia acaparat massa protagonisme. La seva destitució, però, és incòmode en un moment en què la guerra amb drons ha ajudat a inclinar la balança del conflicte a favor d'Ucraïna.