09/11/2006 
Noticias
El racó on gaudeixes tot i passar unes vacances horribles
Segur que tots tenim el record d'unes vacances que no van anar del tot bé. Un guia turístic que era un desastre, un hotelet que semblava preciós però que resulta que queia a trossos, un tren perdut, un avió cancel·lat, un mal de panxa per comprar menjar on no tocava. I, anys més tard, quan recordes aquell estiu... Molts cops no saps com ha passat, però el recordes amb una rialla. Si ets una persona amb sentit de l'humor, tens més opcions per sobreviure a unes males vacances.
És aquesta la història d’amor més catalana del món?
Lo Pau de Ponts avisa: la seva història d’amor sembla “un exemple de catalanor i pujolisme” però és 100% real. La seva última parella la va conèixer l’any passat en un aplec de sardanes que feien a Collbató, als peus de Montserrat. Sonava la sardana La Maria de les trenes amb música de Josep Saderra i Puigferrer i lletra de Ramon Ribera i Llobet, estrenada per primer cop durant les Festes de Sant Martirià de l'any 1949. “Ens va tocar ballar costat per costat i jo li vaig dir: «Vigila que em suen molt les mans». Ella em va mirar i va contestar: «No pateixis, a mi ja m’agraden los xicots suadors, vol dir que tens escalfor»”. A lo Pau de Ponts aquella resposta el va captivar tant que va pensar: “Aquesta és l’adequada”.
Glòria de Castro: "Tota la nostra història ha estat plena de viatges per conèixer vins estranyíssims"
Després de vint-i-cinc anys treballant com a publicista, Glòria de Castro (Caldes de Montbui, 1974) va traslladar-se de Madrid a Llubí (Mallorca), on es dedica, a terços, a escriure, a la família i al Brut, restaurant fundat per la seva parella, el xef Eduardo Martínez-Gil. De Castro, que va guanyar el premi Llibreter l’any 2022 per L’instant abans de l’impacte, va publicar al juny la seva segona novel·la, Els temples solemnes (Periscopi, 2025).
M’ha entrat aigua a les orelles: què faig? És perillós?
Que ens entri aigua a les orelles no és greu, això és el primer que deixa clar el metge de família del CAP la Pau de Barcelona, Fran Fernández Segura, però sí que pot ser molest. "L'orella externa és com un tub i quan ens hi entra aigua a la platja o a la piscina, sortirà sola de forma natural", explica. Si triga a fer-ho o ens molesta, ens podem ajudar amb una tovallola per eixugar l'orella o moure el cap. En cap cas, però, s'ha de manipular l'orella introduint-hi objectes o bastonets de cotó "perquè es pot inflamar i hi podem introduir bacteris".
El comerç local busca fer-se un lloc a la Barcelona de les franquícies
El comerç de proximitat de Barcelona s'està convertint en l'excepció a la regla: la proliferació de les grans cadenes i la massificació turística estan arraconant aquest tipus de locals. A més, l'elevat preu dels lloguers en zones tensionades dificulta que es puguin tirar endavant negocis particulars o amb pocs socis si no es compta amb algun ajut econòmic. Un despatx d’advocats a peu de carrer, una tapisseria com les de tota la vida o una botiga que aposta pel disseny barceloní són alguns dels serveis que han hagut de fer-se un lloc davant les dificultats i el cost que suposa obrir una botiga física a la capital catalana. Molt sovint, mitjançant iniciatives dissenyades per donar una empenta a projectes que vulguin contribuir a diversificar l'economia local.