21/11/2006 
Noticias
El catalanisme se la juga a la Catalunya del Nord: té opcions o s'aboca al fracàs?
El catalanisme a la Catalunya del Nord haurà de superar un examen aquest diumenge en les eleccions municipals. Més enllà de saber l'estat del moviment, la clau de volta és Perpinyà. La capital nord-catalana és la ciutat més gran de tot l'estat francès amb batlle de l'extrema dreta del Reagrupament Nacional, Louis Aliot, que recentment ha dit a Efe que no és "anticatalanista", només "antiindependentista", i que defensa la "cultura catalana", malgrat haver vetat un casament en la llengua pròpia perquè va exigir el francès i haver arraconat Sant Jordi enmig del seu canvi progressiu de la ciutat. Amb més de 120.000 habitants, acapara una quarta part de la població de la Catalunya del Nord, que frega el mig milió, i és el principal camp de batalla d'un catalanisme que allà també es presenta dividit. La importància de Perpinyà permet entendre que el dirigent de l'extrema dreta francesa Jordan Bardella i el de l'extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon hi hagin aterrat. Com arriba el catalanisme als com
Guerra, preus alts i censura: els talibans no ens deixen ni parlar del nostre patiment
Dijous va fer quinze dies que van començar els enfrontaments entre l'Afganistan i el Pakistan. Durant les últimes tres nits no hi ha hagut drons pakistanesos sobrevolant el cel de Kabul, però no ha estat així des de finals de febrer. Ara que és Ramadà, l’alarma del despertador ja no ens desperta de matinada per menjar abans que es faci de dia, sinó que ho fa el brunzit dels avions pakistanesos i el soroll dels trets. De fet, més d’una vegada m’he despertat quan encara era fosc i el so dels trets ressonava a tota la ciutat. Més tard els talibans informaven que els drons pakistanesos havien entrat a l'espai aeri de Kabul i les seves forces els havien abatut.
El jo guanya terreny: cada cop som més individualistes
Ben d’hora al matí. No hi ha llocs per seure, excepte el d’un passatger que ocupa el seient del costat amb la motxilla. Força viatgers són a peu dret. Els usuaris del transport públic segurament han viscut aquesta escena més d'una vegada. Una situació, però, que pot generar dues respostes. En un dels escenaris, el passatger retira la motxilla i deixa espai per seure. La implicació implícita d’aquesta acció és que l’espai és comú i el grup és més important que el confort personal. Una acció que transmet complicitat per al viatge (i el patiment pels retards), entesa com un acte d’acció col·lectiva. Tanmateix, també hi ha un altre escenari: el passatger no treu la motxilla, mentre desvia la mirada a la finestra o al mòbil, intentant que no l’interpel·lin. "Aquest és el meu espai fins que algú no el reclami". Molts no ho faran per tal d'evitar la confrontació.
Els atacs dels Estats Units i Israel destrueixen el patrimoni cultural iranià
A la ciutat d'Esfahan, al centre de l'Iran, a 340 quilòmetres al sud de Teheran, els atacs aeris israelians han danyat algunes de les joies culturals més preuades de l'Iran, segons ha informat el ministeri de Cultura i Patrimoni del país. El palau d'Ali Qapu i el palau i jardí de Chehel Sotoun, que daten de la dinastia safàvida del segle XVII, van patir danys greus, tal com mostren les fotos i els vídeos publicats pel ministeri.
"Beure suc de taronja amb segons quins plats és de les coses més decebedores que m'han passat"
Màrius Carol (Barcelona, 1953) va dirigir La Vanguardia entre el 2013 i el 2020, en els anys convulsos del Procés i el referèndum de l’1 d’Octubre. Periodista de llarg recorregut i autor de diversos llibres, assegura que el seu ofici li ha obert moltes portes. També les del món del vi.