17/10/2006 
Noticias
"Quants matrimonis viuen tota la vida arrossegant fantasmes?"
Des que va publicar Olive Kitteridge el 2008 –amb la qual va guanyar el Pulitzer i, més tard, el premi Llibreter–, la nord-americana Elizabeth Strout (Portland, Maine, 1956) ha persistit en l'exploració del mateix univers de ficció, poblat per personatges estabornits per la culpa i carregats de contratemps familiars, però també convençuts que en el dia de demà hi ha d'haver d'una mica d'esperança. A Explica-m'ho tot, publicada en català, com les set novel·les anteriors, a Edicions de 1984 –traduïda en aquesta ocasió per Núria Busquet i Molist–, Strout fa confluir les tres grans famílies de la seva narrativa sòbria i irremissiblement encuriosida per l'ésser humà: els germans Burgess, l'escriptora Lucy Barton i Olive Kitteridge, que ara té noranta anys. Tot i viure en una comunitat de jubilats, es resisteix a deixar aquest món.
Què pot salvar l'alto el foc a Gaza?
L'alto el foc a Gaza ha entrat en el seu moment més crític. Donald Trump ha dinamitat l'acord que ell mateix havia contribuït a forjar amb el seu macabre pla de convertir la Franja en un complex de vacances sense palestins, i pressiona Egipte i Jordània perquè els acceptin. Hamàs ha dit que paralitza l'alliberament dels ostatges previst per aquest dissabte, perquè Israel ha violat l'alto el foc amb desenes de palestins assassinats i no ha permès l'entrada d'ajuda humanitària compromesa, que necessita la població exhausta després de 15 mesos d'atacs indiscriminats i un setge de fam. El republicà ha amenaçat de tornar a "obrir les portes de l'infern" a Gaza i Netanyahu no ha trigat a aprofitar l'oportunitat per dir que tornarà a la guerra fins a derrotar Hamàs, davant l'horror dels familiars els ostatges que queden a Gaza. La treva sempre ha estat fràgil perquè no respon a cap pla polític que dibuixi una solució duradora i els últims moviments aboquen a un fracàs anunciat, a menys que Trump to
Caps de servei d'hospitals amenacen amb plegar si no poden compaginar la sanitat pública i privada
A Catalunya hi ha molts metges que compaginen la seva activitat en el sistema sanitari públic i privat. El primer reuneix el coneixement, l'acadèmia i els pacients amb més complexitat, però els sous són més baixos que a les clíniques privades. Això fa que molts treballadors, quan acaben la seva jornada laboral a la pública, optin per treballar a la medicina privada per aconseguir un sobresou, sobretot en les especialitats de dermatologia, oftalmologia, cirurgia, cardiologia i otorrinolaringologia. Són professionals que, diuen, es guanyarien molt millor la vida en cas d'haver escollit només la branca privada, però que han triat el sistema públic per vocació i ho complementen amb dues o tres tardes a una clínica privada.
Els secrets de TravelPerk per ser l'única empresa espanyola al programa europeu d'IA
La start-up catalana TravelPerk, dedicada a la gestió de viatges de negocis, és l'única empresa espanyola que participa a l'aliança d'empreses europees que invertiran en la IA europea; un pla anunciat dimarts per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pel qual es mobilitzaran 200.000 milions d'euros en inversions en el sector de la IA en els pròxims cinc anys. Al llistat, l'empresa catalana hi figura de la mà d'alguns dels grans gegants industrials europeus, però cap d'ells és espanyol; hi participa, això sí, el grup Airbus, que té la seu a França, però compta amb participació espanyola.
La "joia de la corona" del Camp Nou serà un maldecap
De cop, un soci s'aixeca, agafa el micròfon i pregunta sense embuts. "Jo només vull saber quin dia tornarem al Camp Nou!" La brevetat i la contundència de la intervenció va fer somriure Elena Fort i Joan Sentelles, mentre molts dels assistents que van ser a la sessió informativa sobre l'Espai Barça aplaudien als crits de "bravo" i "això, això". Però ni la vicepresidenta ni el cap d'operacions del Barça van donar una resposta clara. Després de mesos i mesos parlant de la data de la tornada, el club decidia canviar d'estratègia. De portes endins es continua parlant del clàssic contra el Reial Madrid. Però de portes enfora ningú prefereix mullar-se, per més que les obres avancin a bon ritme, que hi hagi més de 3.000 operaris feinejant, s'instal·lin 1.500 tones de ferro cada setmana i alguns pensin que al maig sigui possible la reobertura.