27/11/2000 
Noticias
El decret dels centres de dades dilueix les exigències per a gigafactories d'IA com la de Móra la Nova
El govern espanyol està decidit a aprovar el decret que regula els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital per als centres de processament de dades (CPD) a Espanya abans de les eleccions generals del 29-N, tot i que el termini és molt just. D'aquesta manera, ha traslladat a la taula del Consell d'Estat un nou text després d'estudiar les més de 600 al·legacions durant el període d'audiència pública, i també l'informe preceptiu de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en què s'apuntava que les exigències energètiques i renovables inicials del govern eren massa "estrictes". El document final manté les exigències per a la indústria, però és més flexible amb el compliment. Per exemple, tindran cinc anys per adaptar-se a requisits com l'obligació de justificar el consum a través d'energia renovable.
Més de 220.000 treballadors que viuen fora de Madrid expliquen per què supera econòmicament Catalunya
El distanciament de les economies de Catalunya i de la comunitat autònoma de Madrid ha sigut motiu de debat la darrera dècada, tant entre economistes com a l'esfera política, ja que Catalunya ha perdut pes en comparació amb la capital espanyola en termes de producte interior brut (PIB) per habitant. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, una part important d'aquest diferencial creixent entre els dos territoris es deu a l'existència de 221.000 persones que tot i treballar a Madrid i, per tant, computar la seva activitat professional dintre d'aquesta comunitat autònoma, resideixen en altres províncies.
Enrique Vila-Matas guanya el Premio Nacional de les lletres espanyoles
El jurat del Premio Nacional de les lletres espanyoles ha reconegut aquest dimarts la trajectòria del prolífic i influent escriptor Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) "perquè encara, de manera magistral, els principis medul·lars de la ficció postmoderna a través d'un estil particular on les fronteres entre realitat i fabulació es difuminen i s'entremesclen amb una fluïdesa absoluta, amb la capacitat de construir un univers literari que dialoga amb la tradició al mateix temps que la reinventa".
Els líders de Finlàndia i Noruega parlen amb Putin i es posicionen com a mediadors
Per primera vegada des del 2022, un líder europeu aliat d’Ucraïna és vist amb bons ulls pel Kremlin com a possible negociador de la Unió Europea. El president de Finlàndia, Alexander Stubb, ha parlat per telèfon aquest dimarts amb Vladímir Putin, juntament amb el primer ministre noruec, Jonas Gahr Støre, i han obert una via de diàleg que fins ara no existia. Tot i això, el president rus els ha deixat clar que només s’aconseguirà “una pau justa i duradora” si es tenen en compte “de manera plena i incondicional els interessos legítims de Rússia”.
La història del llibre de poemes que guanya tots els premis
A cada premi que ha rebut Sala Augusta seguit de Llengua materna, l'últim llibre de Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972), l'autor mallorquí no ha deixat de preguntar-se pels motius que ho havien fet possible. "Hi penso constantment, però no m'ho acabo d'explicar", admet amb un somriure, envoltat del jurat del premi Lletra d'Or, un dels més veterans del sector literari català. És el cinquè reconeixement a obra publicada que Sala Augusta ha rebut des que Edicions Proa el va treure, el maig del 2025. Primer va arribar el Premi de la Crítica de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris. Uns mesos després va guanyar el premi Josep Maria Llompart, que atorga l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana de les Illes Balears. El va seguir el Premi Crítica Serra d'Or de poesia i, setmanes abans del Lletra d'Or, va merèixer el Premio Nacional de poesia "per la seva capacitat de transitar, amb idèntica genialitat, des del llenguatge arrabassat de la denúncia històrica fins a la delicadesa de l'espai dom�