Noticias
"Si tanques un nen de 12 anys, el més probable és que el converteixis en un delinqüent"
L'assassí de la Vila Olímpica es va guanyar aquest sobrenom la nit que celebrava els 18 anys. Poques hores van marcar la diferència entre ser jutjat com a menor o com a adult —com sí que va passar amb la resta dels implicats en l'assassinat a cops d'un noi de 24 anys en un aparcament. Era l'1 d'abril del 2000 i feia només quatre mesos que s'havia aprovat la llei de la responsabilitat penal dels menors, amb un model menys punitiu i centrat en l'educació i la reinserció. Ara, aquesta norma ha tornat a rebre pressions per part de l'extrema dreta i de famílies de víctimes per augmentar el càstig penal als menors que cometen delictes extremadament violents, assassinats o violacions.- L'eix transversal de l'extrema dreta: de l'herència carlista a la xenofòbia
A les properes eleccions municipals, com sempre, hi haurà moviments en el mapa electoral. Un dels que ja es poden anticipar clarament és la irrupció d'Aliança Catalana (AC) en molts consistoris, que alterarà significativament el mapa de majories. La formació d'extrema dreta ja va treure el cap el 2023 amb l'alcaldia de Ripoll, i algunes llistes en altres indrets. Però si fem cas a la trajectòria que van apuntar les eleccions al Parlament del 2024, al que diuen les enquestes i al que suggereix la progressiva expansió territorial del partit, això va ser només el començament. Amb les dades que tenim avui, podem donar pràcticament per fet que l'any vinent el partit xenòfob tindrà representació i un paper important en molts municipis.
Laporta i Florentino, sol i ombra
En Jan i en Flo són molt diferents, però comparteixen pis des de fa anys. Aprofitant uns dies de vacances, han marxat a Mallorca. La primera nit han sortit a sopar i, després, de festa. En Flo es cuida, i després de prendre una altra copa de Ribera del Duero ha preferit marxar cap a l’apartament. En canvi, en Jan, més bon vivant, s’ha desfasat primer amb dos bons plats de macarrons, després prenent gintònics i ja a la discoteca bevent a morro d’un Moët magnum que circulava per la pista mentre ballava, cantava i s’abraçava amb amics i amigues que havia conegut aquella mateixa matinada. Ja era de dia quan es ficava al llit, cansat però content. Quan s'ha llevat, en Flo ja feia estona que havia fet els seus exercicis de ioga, havia esmorzat un iogurt amb cereals i ara estava contestant alguns correus. A en Jan li encanten la sobrassada i les ensaïmades, i no hi ha res millor que aquesta combinació per començar el dia si ets a Mallorca de vacances. Després s’ha posat el banyador i s’ha llan
El Barça aixeca la quarta Champions en una tarda de bojos a Oslo
Hi ha guions que semblen estar escrits. I el d'aquesta Champions, només podia tenir un guanyador: el Barça. L'equip de Pere Romeu —que guanya la Lliga de Campiones en el seu segon any al càrrec— recupera la corona europea que va perdre fa un any a Lisboa i ja té la quarta Champions League al seu palmarès (4-0). Les blaugranes empaten a la segona posició amb l'Eintracht de Frankfurt amb quatre títols cada equip, només per darrere de l'Olympique de Lió, que en té vuit.
Els riscos del cop de timó de Prisa
La sortida d’Àngels Barceló de la SER alimenta la teoria que el grup està virant cap a la dreta. Hi ha motius que ho abonen. 1) El president de Prisa, Joseph Oughourlian, està escarmentat per l’intent de motí que li van muntar els executius més propers a la Moncloa, quan volien impulsar una televisió a major glòria del PSOE. Barceló, en aquesta pugna, no es va distanciar prou dels rebels. 2) Oughourlian li’n deu una a Sánchez, perquè el seu govern va maniobrar per afavorir un relleu al consell d’administració del grup com a represàlia per haver tombat aquella Telepedro que no va poder ser. Això explica, per exemple, l’enduriment de la línia editorial que ha experimentat El País, des que Jan Martínez Ahrens n’és el director. 3) Pepa Bueno va acabar saltant d’El País durant les purgues posteriors al motí i Barceló també sortia a aquelles travesses. Ara bé, era més complicat aplicar la dalla en el seu cas perquè és la radiofonista amb més audiència de tot Espanya: 3,3 milion
30/05/1975 