Noticias
La vinyeta
L'Iran es prepara per a la reactivació de la guerra després de la negativa de Washington al pla de pau
El clima polític internacional s’ha tornat a tensar en les últimes hores després que els Estats Units hagin rebutjat la proposta de pau que va presentar l'Iran. La decisió ha provocat una reacció immediata de Teheran i ha fet créixer el temor que l'alto el foc pugui col·lapsar. Des de la cúpula militar iraniana, el to ha sigut contundent. Un alt càrrec militar iranià, el brigadier general Mohammad Jafar Asadi, ha advertit a l’agència iraniana Fars que és “probable” que el conflicte amb els Estats Units i Israel es reprengui. Asadi ha assegurat que l’Iran està “plenament preparat per a qualsevol nova aventura o estupidesa dels americans” i ha afegit que “hi ha mesures sorpresa preparades per a l’enemic”.
Diumenge amb núvols i nous xàfecs
El temps es mantindrà insegur i amb nous xàfecs. De fet, una bona tongada de precipitacions ha escombrat el sud del país aquest dissabte al matí, amb acumulacions de fins a 40 l/m2 a Miami Platja (Mont-roig del Camp), 12 l/m2 a Tivissa i al PN dels Ports i 11 l/m2 a Riudecanyes. Al llarg del migdia i de la tarda han continuat els ruixats al Pirineu i el Prepirineu, amb quantitats que han oscil·lat entre els 3 i els 5 l/m2 (a Espot han sumat fins a 14 l/m2). Al final d'aquesta informació afegim un llistat més extens de quantitats de pluja acumulada.
Qui té dret a definir què és un periodista? (2)
Si ahir advocava perquè fos la premsa i no la política qui acotés què és periodisme –i, sobretot, què no ho és i intenta fer-se passar com a tal–, avui toca assajar una possible definició. Podríem parlar d’ètica professional, de servei al ciutadà o d’entendre i explicar una parcel·la de l’entorn. Però si ho hagués de reduir a la seva essència més prosaica i depurada, per a mi un periodista és qui informa seguint un mètode. Tan senzill i tan fàcil de desviar-se'n. La meva primera temptació era apel·lar a la deontologia professional, però no fa falta: seguir els principis periodístics bàsics –buscar els fets, contrastar-los, narrar-los amb rigor– ja implica observar l’ètica que li suposa a una activitat tan delicada. Ryszard Kapuscinski deia que els cínics no serveixen per a aquest ofici. No sé si tenia raó, perquè molts d’ells tenen un futur esplendorós en pseudomitjans i tertúlies de televisió matutina. Però un periodista pot ser cínic, descregut, nihilista o ad
Setmana de la Llengua: bones intencions, poca ambició
3Cat ha celebrat la Setmana de la Llengua per promoure l’ús del català, aquest any enfocada sobretot als nous parlants. A la televisió, aquest treball de sensibilització i impuls de la llengua s’ha notat, per exemple, en les peces dels Telenotícies que aprofundien en testimonis i circumstàncies vinculades a l’ús i la normalització del català. La secció d’esports ha dut a terme entrevistes a personalitats rellevants que han après el català com una eina més per integrar-se en les dinàmiques dels seus respectius clubs. Míchel al Girona, Diego Ocampo al Baxi Manresa, Moncho Fernández al Bàsquet Girona o Fermín López, Kika Nazareth i Ludovic Fàbregas al Barça. Alguns programes habituals de la graella han intentat incorporar continguts vinculats a la normalització del català i s’ha estrenat Català fàcil, un espai amb voluntat pedagògica per als principiants. Però s’ha quedat en un programa de nyigui-nyogui amb més bona fe que ganxo televisiu.
17/12/1973 