07/06/1962 
Noticias
Mor Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector
Consternació al Tercer Sector: l'activista català Enric Morist ha mort de forma sobtada aquest dissabte, segons ha pogut saber l'ARA. Nascut l'any 1965 a Igualada, Morist ha patit un atac de cor quan feia tot just sis mesos que havia estat escollit nou president de la Taula del Tercer Sector, la gran plataforma d'associacions socials i federacions de Catalunya. L'activista tenia 59 anys, estava casat i tenia tres fills, un d'ells adoptat a Bòsnia.
Un bon final de temporada al servei de 'Carmen'
Pot estar ben tranquil·la Mirna Lacambra, perquè els actuals responsables del seu relleu davant de la Fundació Òpera de Catalunya asseguren un futur esperançador. N’ha estat la prova aquesta nova producció de Carmen que tanca la temporada i que ha estat òptima en tots els sentits. Començant per l’espectacle escènic que signa Rita Cosentino i que ni s’allunya dels tòpics ni trenca esquemes, ambientant la tragèdia de Bizet a l’Espanya dels anys quaranta. I amb la imatge de l’execució de Don José en el preludi de l’òpera, per evocar la novel·la de Mérimée en què s’inspira la partitura. Tot plegat, emmarcat en un espai escènic eficaçment funcional i dissenyat per Jordi Galobart, a manera d’hemicicle. Alguna cosa ressona de la magnífica escenificació de Calixto Bieito, sense caure en plagis estèrils. El realisme narratiu (reforçat pel vestuari de Gabriela Hilario) té com a contrapunt una resolutiva coreografia d’Aarón Martín, que també defuig els llocs comuns associats amb
"Als Estats Units podem créixer perquè el mercat està en mínims"
Eloi Planes va néixer el 1969, el mateix any que les famílies Planes, Serra, Corbera i Garrigós van fundar l'empresa Astral Construcciones Metálicas, la llavor de l'actual Fluidra, per fabricar components per a piscines. Planes, enginyer industrial per la UPC i màster en direcció d'empreses per Eada, va començar a treballar a l'empresa familiar el 1994. El 2006 va ser nomenat conseller delegat de l'empresa, rebatejada ja com a Fluidra, i el 2007 va liderar-ne la sortida a borsa. Des del 2016 és el president executiu de la companyia, que el 2017 va anunciar la seva fusió amb l'estatunidenca Zodiac, fet que la va convertir en líder del sector i va propiciar que el 2021 entrés a formar part de l'Íbex-35, l'índex selectiu de la borsa espanyola que agrupa les cotitzades més grans. Un gegant amb més de 6.500 empleats a tot el món, més de 2.100 milions de facturació anual, filials en 47 països i 36 centres de producció.
La plenitud de la vida reparada: 'Un mes al camp', de J.L. Carr
Un mes al camp, de l’editor i novel·lista anglès J.L. Carr (1912–1994), és el que sembla ser, una novel·la senzilla, vital i amable, un “idil·li rural” –tal com en diu el mateix autor al brevíssim prefaci– amarat de nostàlgia agredolça, una història encantadora que d’una manera elegant, fluida i natural ens reconcilia amb els millors àngels de la nostra condició humana. També és, però, moltíssim més. La placidesa solar estiuenca que banya i escalfa totes les pàgines de la novel·la, així com la bonhomia i la predisposició a la felicitat dels seus protagonistes, amaguen el record d’hiverns fredíssims i plens de fang, cors trencats, memòries traumatitzades i ferides espantoses. Sàvia sense grandiloqüència, la novel·la de Carr, publicada originàriament el 1980 i ara traduïda al català per Dolors Udina amb la solvència habitual, fa pensar en aquell vers memorable de Leonard Cohen que diu: “Totes les coses tenen una esquerda: així és com hi entra la llum”.
La fi de la globalització
Pocs anys abans que entréssim al segle XXI, el lliure mercat es va expandir arreu del món. Aquest fenomen el vam anomenar globalització: una etapa històrica en què els països van interconnectar-se com mai ho havien fet abans, el capitalisme va convertir-se en el sistema econòmic hegemònic i la tecnologia va facilitar estrènyer llaços supraterritorials, generant intercanvis que tenien un impacte directe, per exemple, en la industrialització dels territoris o l’ús de les llengües en el dia a dia. Aquests dies em pregunto: podem parlar en passat, ja, de la globalització?