19/06/1962 
Noticias
La plenitud de la vida reparada: 'Un mes al camp', de J.L. Carr
Un mes al camp, de l’editor i novel·lista anglès J.L. Carr (1912–1994), és el que sembla ser, una novel·la senzilla, vital i amable, un “idil·li rural” –tal com en diu el mateix autor al brevíssim prefaci– amarat de nostàlgia agredolça, una història encantadora que d’una manera elegant, fluida i natural ens reconcilia amb els millors àngels de la nostra condició humana. També és, però, moltíssim més. La placidesa solar estiuenca que banya i escalfa totes les pàgines de la novel·la, així com la bonhomia i la predisposició a la felicitat dels seus protagonistes, amaguen el record d’hiverns fredíssims i plens de fang, cors trencats, memòries traumatitzades i ferides espantoses. Sàvia sense grandiloqüència, la novel·la de Carr, publicada originàriament el 1980 i ara traduïda al català per Dolors Udina amb la solvència habitual, fa pensar en aquell vers memorable de Leonard Cohen que diu: “Totes les coses tenen una esquerda: així és com hi entra la llum”.
La fi de la globalització
Pocs anys abans que entréssim al segle XXI, el lliure mercat es va expandir arreu del món. Aquest fenomen el vam anomenar globalització: una etapa històrica en què els països van interconnectar-se com mai ho havien fet abans, el capitalisme va convertir-se en el sistema econòmic hegemònic i la tecnologia va facilitar estrènyer llaços supraterritorials, generant intercanvis que tenien un impacte directe, per exemple, en la industrialització dels territoris o l’ús de les llengües en el dia a dia. Aquests dies em pregunto: podem parlar en passat, ja, de la globalització?
“És desesperant veure la poca empatia dels qui governen, estem parlant de vides”
Ara fa gairebé sis anys que Juan Carlos Unzué (58 anys, Navarra) va rebre una notícia que li canviaria la vida: li van diagnosticar esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Des de llavors, l'exentrenador de futbol ha sabut introduir un nou sentit al seu dia a dia i ha convertit la desgràcia en un motiu de lluita. Va deixar les banquetes de Primera Divisió per capitanejar el moviment per la dignitat dels malalts d'ELA i n'ha obtingut fruits: després d'intents reiterats, el Congrés va aprovar fa alguns mesos l'anhelada llei ELA. Ara, després d'anys a primera línia, ha decidit fer un pas al costat i ha anunciat que deixarà les retransmissions de DAZN. També ha explicat que, finalment, no es realitzarà la traqueotomia, el procediment quirúrgic que serveix perquè els malalts d'ELA puguin continuar respirant. Atén l'ARA per escrit.
Refugiats sirians de Lesbos a Roma: "el Papa Francesc ens va donar una altra oportunitat"
Quan Nour Essa va aterrar amb la família a Roma a bord del mateix avió que portava el Papa Francesc de tornada del seu viatge a l'illa grega de Lesbos l'abril del 2016 no parlava ni una paraula d'italià. "Havíem escapat el 2015 de Damasc perquè al meu marit, Hassan, l'havien cridat per allistar-se a l'exèrcit. No volíem entrar a la guerra; no teníem cap altra opció", explica ara des de la capital italiana. Encara se la veu afectada per la mort del Pontífex.
"Si ens treuen de Gràcia, ens maten"
Els socis més veterans de l'Europa, club fundador de la Primera Divisió espanyola el 1928, es freguen els ulls. Després d'anys de penúries i de veure com l'estadi del Nou Sardenya s'anava quedant buit, els darrers anys el club gracienc viu un renaixement social i esportiu. Diumenge, l'Europa va aconseguir l'ascens a Primera Federació quan encara queda una jornada per acabar la Lliga, imposant-se al camp de l'Elx B (0-1) amb un gol del seu etern capità Àlex Cano, que suma 500 partits al club i és el segon màxim golejador de la història tot i ser defensa.