28/08/1960 
Noticias
Zverev acaba amb la seva maledicció i es proclama campió a Roland Garros
Alexander Zverev s'ha tret de sobre el pes que no el deixava somriure els darrers anys. El jugador d'Hamburg ha guanyat per fi un torneig del Grand Slam. Després d'una dècada fallant quan semblava que guanyaria un dels quatre torneigs més desitjats, ha pogut alçar els braços al cel de París, triomfador. A la final de Roland Garros l'alemany ha fet bons els pronòstics derrotant l'italià Flavio Cobolli en cinc sets (6-1, 4-6, 6-4, 6-7 i 6-1). Tots els astres s'havien alineat a favor d'Zverev enguany i aquesta ho ha aprofitat. Primer va ser baixa per lesió el darrer campió, Carlos Alcaraz. Després va caure eliminat per sorpresa el número 1 mundial Jannik Sinner, qui es va trobar malament en el seu partit de tercera ronda. I tampoc el veterà serbi Novak Djokovic va aprofitar l'escenari per arribar a la final. Era l'any d'Zverev, qui per moments ha jugat amb foc, especialment després de veure com Cobolli forçava el cinquè set. En aquest darrer set però, el jugador nascut a Florència s'ha desplomat.
Israel bombardeja Beirut malgrat l'alto el foc pactat per Trump
Els barris del sud de Beirut han tornat a ser escenari d’atacs israelians aquest diumenge, tot just quatre dies després de l’anunci d’un nou acord assolit entre Israel i el Líban a Washington. El bombardeig sobre Dahieh, bastió polític i social de Hezbollah, ha deixat almenys dos morts i ha marcat un nou gir en un conflicte que, lluny de donar senyals de desescalada, continua expandint-se sobre el terreny.
Crisi política: terceres eleccions en un any i mig a Kosovo
Kosovo torna a celebrar eleccions legislatives aquest diumenge, les terceres en només 18 mesos, després que cap partit hagi estat capaç d’obtenir una majoria prou sòlida per treure el país balcànic de la crisi política. El país més jove i un dels més pobres d’Europa, aspirant a entrar a la Unió Europea (UE), no té un govern operatiu i això ha endarrerit les reformes i l'arribada d'uns esperats fons europeus.
L'acadèmia pel valencià que va obrir el PP i ara voldria tancar
Va néixer per acabar amb el conflicte lingüístic tot i l'escepticisme de molts sectors universitaris i secessionistes; ha conviscut amb les crítiques constants del Partit Popular, i ara sobreviu als atacs virulents de Vox gràcies a l'escut que li atorga l'Estatut d'Autonomia, però amb el temor a ser ofegada econòmicament (les dues formacions conservadores han anunciat que aquest 2026 tornaran a retallar-li un 25% del seu pressupost). La creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que enguany compleix 25 anys, és un dels pocs casos en els quals la societat valenciana ha estat capaç de teixir consensos els últims anys. També és, però, un exemple dels molts reptes que té al davant, com són aconseguir la supervivència de la institució i, sobretot, evitar la desaparició de la llengua.
A la contra