09/07/1959 
Noticias
1.567 drons: Putin s’acarnissa amb Ucraïna després de la treva de tres dies
La treva de tres dies pactada entre Rússia i Ucraïna amb la mediació de Donald Trump, que va expirar dilluns a la nit, estava marcada per tres elements: Volodímir Zelenski s’abstenia de llançar drons contra la plaça Roja durant la desfilada militar de Vladímir Putin; en cas de violar aquest acord, Moscou amenaçava amb un atac de represàlia contra Kíiv; i, en un gest humanitari, cada bàndol es comprometia a alliberar mil presoners. 24 hores després d’acabar l’alto el foc, l’exèrcit rus iniciava un dels bombardeigs més massius contra les ciutats ucraïneses des de l’inici de la guerra i el Kremlin es resistia a dur a terme l’intercanvi de captius promès.
El cost de la vida es modera a l'abril i el govern anuncia el final de les rebaixes fiscals a l'electricitat
L'abaratiment del rebut de la llum i el gas natural va moderar l'encariment del cost de la vida a l'abril tant a Catalunya com al conjunt d'Espanya. Les mesures aprovades pel govern espanyol per reduir alguns impostos sobre l'electricitat i el gas van tenir l'efecte desitjat, però aquest dijous l'executiu ha anunciat que en retirarà algunes, com la retallada de l'IVA i l'impost especial sobre l'electricitat, mentre el cost dels carburants va continuar pujant fruit de la incertesa als mercats energètics internacionals per la guerra a l'Iran.
Chaos in the Sun, la cita anual dels nazis a la costa catalana
Torna la cita nazi anual al Maresme. Per quart any consecutiu, una masia del grup de motards Pawnees MC a Santa Susanna acollirà el festival de música Chaos in the Sun, que fa dies que es va publicitant a les xarxes. I per quart any consecutiu, s'hi manifestaran en contra els grups antifeixistes de la comarca. L'esdeveniment és privat —només s'hi pot accedir amb invitació— i destinat, com fan córrer alguns dels convidats, "només a aquells que estan a aquest costat de la vorera".
“El feixisme és com l’energia: no es crea ni es destrueix, es transforma”
Paco Roca està enfeinat. Damunt l’escriptori del seu estudi, a València, hi trobem esbossos del seu últim projecte: un còmic periodístic sobre la regularització d’immigrants, que publicarà aquest divendres l’ARA, en un ja tradicional diari il·lustrat coincidint amb el Comic Barcelona. Precisament, Roca visita dijous el multitudinari saló per inaugurar-hi una exposició sobre la seva obra, un any després de rebre el Gran Premi del Còmic. Preguntat pel que creu que justifica una llista de reconeixements cada cop més llarga, Roca especula sobre el seu llegat: haver construït junt amb altres autors "un pont entre el món del còmic i el lector generalista". Assegura Roca que la majoria dels seus lectors no acostumen a llegir-ne, de còmics, i que més important que haver exposat en museus és haver entrat a les llibreries de barri. El prestigi i l’èxit comercial han permès a Roca complir el somni de molts artistes: guanyar-se la vida amb el seu art, sense haver-lo de comprometre. Per això, di
Tancament de cicle postapocalíptic a través de la metaficció
La Martina viu en una illa; és recepcionista d’un hotel i durant les estones lliures treballa en el seu primer còmic. Passa els dies al costat del Jon, el seu millor amic. Fins que coneixen la Sofia, una exitosa il·lustradora que s’assembla a la Martina. El Jon, mig de broma, pensa que pot ser la seva doble. Aquesta és la premissa de Martina y la isla (Salamandra, 2026), de Jaume Pallardó (València, 1978), habitual de l’escena del fanzín valencià i autor de la sèrie L’Olivera (2024), per a l’ARA. El seu últim còmic llarg, La muerte rosa (Che Books, 2018-2019) és molt notable. En el seu nou treball, finalista del Premi Fnac-Salamandra, tracta motius molt visitats en la metaficció postmoderna: els còmics sobre gent que fa còmics ja són pràcticament un gènere en si mateix, amb els seus manierismes particulars. Però Pallardó treballa amb una mecànica de mise en abyme, és a dir, d’històries dins d’altres històries –la central, la del còmic que dibuixa la Martina i la novel·la