10/02/1955 
Noticias
Així han canviat les bandes juvenils de Barcelona
Dimecres va ser el Dia de les Esquadres, el dia de posada de llarg de la policia catalana i una ocasió en la qual els responsables dels Mossos d'Esquadra fan balanç i comparteixen els reptes de seguretat a futur en un auditori ple d'agents. El comissari en cap, Miquel Esquius, va mencionar el narcotràfic i els extremismes com a principals desafiaments de país. Però també va destacar un tercer element que des de fa mesos centra l'atenció de la prefectura: la violència juvenil.
“A Esparta hi havia inspeccions i sancions per als que s'engreixaven”
Endinsar-se en la història dels espartans no és fàcil. Pràcticament no van deixar fonts escrites, i tot el que en sabem prové del que els grecs antics van escriure i van anar construint amb el temps. En l’imaginari popular hi ha la terrible batalla contra els perses, les Termòpiles. A l’estret de les Termòpiles, el rei Leònides i tres-cents espartans van dirigir set mil grecs per frenar un immens exèrcit persa fins que arribessin els reforços. Entre els perses hi havia combatents de 46 nacions, i els espartans, segons Aristòfanes, van lluitar com bèsties furioses, amb escuma corrent-los per la mandíbula i per les cames.
La catalana Marta Galimany trenca el rècord espanyol de la Marató a Londres
La catalana Marta Galimany, desena a la marató de Londres, ha establert un nou rècord espanyol amb un temps de 2 h, 27 min i 38 s. Galimany, de 40 anys, ha superat el registre de 2:27:53 que tenia Mónica Pont des del 28 de gener del 1996 a Osaka (Japó).
Els recitals de Carlos Baute: del "fora la mona" a la "droga a la maleta"
El veneçolà Carlos Baute, cantant i actor de telenovel·les, va agitar fa una setmana la Puerta del Sol de Madrid. "Fora la mona!", va cridar sumant-se al públic que es concentrava per aplaudir l'opositora veneçolana i premi Nobel de la pau, María Corina Machado. Les paraules, que anaven referides a la presidenta interina de Veneçuela, Delcy Rodríguez, li van generar més d'un maldecap pel racisme que supuraven, fet pel qual, finalment, es va disculpar. Les formes són noves, però la premissa, no.
De 40 a 500 regles de mitjana al llarg de la vida: com els canvis socials han augmentat el risc d'endiometrosi a les dones
Gairebé una dècada. És l'abisme temporal que, de mitjana, ha de travessar una dona a Catalunya abans de descobrir que el dolor que pateix no és "el que toca", sinó una malaltia que té nom: endometriosi. Actualment, una de cada deu catalanes conviu amb aquesta patologia crònica i inflamatòria que segresta la seva salut física i emocional davant la normalització històrica del dolor femení. Per al Dr. Francisco Carmona, cap de ginecologia de l’Hospital Clínic i referent internacional en la matèria, l’etiqueta de malaltia silenciosa és un parany. En realitat, ha estat una patologia silenciada per un biaix de gènere en la recerca científica. La seva sentència no pot ser més gràfica: "Si els homes tinguéssim dolor testicular cinc dies al mes, el món s’hauria aturat fa anys".