07/04/1953 
Noticias
Què pot fer Felip VI sense el permís de Pedro Sánchez?
Les recents picabaralles i tensions entre el ministre de Transports, Óscar Puente, i el rei Felip VI, han tornat a posar sota el focus la complexa convivència entre la prefectura de l'Estat i l'executiu. No és un fenomen nou. L'historiador Charles Powell recordava com l’expresident del govern espanyol, José María Aznar, va arribar a marginar deliberadament el rei emèrit Joan Carles I en visites d'estat de gran rellevància internacional, generant enormes recels a la Zarzuela. Aquestes friccions evidencien una realitat ineludible del sistema polític espanyol: teòricament, el monarca i el president del govern s'han de portar bé per força, ja que pràcticament cap acte del rei té validesa sense l'aprovació de l'executiu.
“Ara tenim oficines separades per a homes i dones”: els països occidentals claudiquen davant els talibans
“Com es diu el teu germà?”, pregunta el vigilant que fa guàrdia a l'entrada de l'hotel Khyber, a Kabul, a una jove afganesa que vesteix de manera rigorosament islàmica i diu que és germana d'un de la trentena d'afganesos deportats des d'Alemanya el passat 28 de juliol. En teoria, tots els deportats havien comès un delicte greu, segons va informar inicialment el govern alemany. Però després, el mateix ministre de l'Interior germànic, Alexander Dobrindt, va admetre que un d'ells mai no havia estat processat. La seva única falta era no tenir els papers en regla.
El dilema d'Abascal: ser o no ser vicepresident de Feijóo
Que Vox torni a governar a quatre autonomies, en coalició amb el PP, és una de les novetats que ha deixat aquest curs polític. Després de les eleccions a Extremadura, l'Aragó, Castella i Lleó i Andalusia el balanç per a l'extrema dreta és que ha obtingut quatre vicepresidències d'executius autonòmics a les quals cal sumar cinc conselleries més. Això ha suposat un nou gir estratègic per als de Santiago Abascal després de la decisió d'abandonar les responsabilitats de govern ara fa dos anys. L'etapa d'oposició als populars, que ha estat de creixement electoral de Vox, ha deixat pas a una nova fase en la qual el partit aposta per gestionar. Se'ls obre ara la possibilitat d'aplicar les seves polítiques en les carpetes que han arrencat de la negociació amb el PP, com són la d'agricultura, ramaderia, gestió forestal, serveis socials, família, turisme, cultura i, de nova creació aplicant el seu propi marc, de desregulació.
Per què Ullastret canvia el que sabíem de la civilització ibera?
Després que el 1931 es descobrís que a Ullastret hi havia restes ibèriques d'entre els segles VI i II aC, la Generalitat republicana va prendre una decisió insòlita per a l'època: protegir el jaciment sense ni tan sols haver-ne iniciat cap excavació. Com explica el responsable actual de la seu d'Ullastret del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Gabriel de Prado, no era gens habitual fer-ho, però devien ser conscients de la seva importància. “Des d'aleshores, s’han fet centenars d’excavacions que han donat a la ciutat una dimensió que poc imaginaven els primers investigadors”, diu Prado.
Confiem que Deco sigui James Bond
Hansi Flick se’n va anar de vacances descrivint el desig que definiria l’estiu: per ocupar el lloc que deixava Robert Lewandowski, volia un nou mòbil, amb capacitat associativa i que fes gols. La carta als Reis no era un secret, i el cromo de Julián Álvarez era a tot arreu. Fins i tot al tradicional dinar de Nadal que el Barça organitza cada any amb la premsa, el nom del davanter argentí ja havia estat el gran protagonista de les converses abans dels brindis amb el president Joan Laporta. El màxim mandatari el trobava car i, durant la campanya electoral, deia que volia allargar una temporada més el contracte del polonès, una idea que Deco mai va valorar. La prioritat era Julián. El que no ens esperàvem era que el Barça arrencaria la Lliga sense haver resolt la qüestió i havent-se desprès també de Ferran Torres.