30/08/1950 
Noticias
La primera última gran nit d’Oques Grasses a l'Estadi Olímpic
No és ben bé “petar-ho com una butterfly que no la palma mai”, sinó petar-ho conscients que aquesta història s’acaba. Petar-ho, com la cançó que Oques Grasses van tocar al principi del concert, el primer d'aquest comiat d'un dels grups més populars de la música catalana dels últims quinze anys. Petar-ho com no ho havia fet cap artista català venent totes les entrades per a quatre nits a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, i oferint més de dues hores d’agraïment musical al públic que els ha acompanyat en l’assoliment d’aquesta fita: aquest dimecres, 55.000 persones que van cantar les més de vint cançons del concert i que van fer de cor excepcional quan La gent que estimo i Sort de tu van fer vessar les últimes llàgrimes d’emoció de la nit. "Us estarem infinitament agraïts", va dir Josep Montero, líder i portaveu d’Oques Grasses, abans de dedicar-los precisament La gent que estimo.
Tres anys després, Israel torna als llocs del 7 d’octubre
A les 6.29 h, Israel s’ha aturat. Durant un minut, els carrers han quedat en silenci i milers de persones han sortit per recordar els que van morir tres anys enrere. El país ha començat així una jornada que no ha tingut un únic escenari ni una única cerimònia. L’homenatge s’ha repartit entre els quibuts, les comunitats rurals a tocar de la frontera amb Gaza, els carrers de Tel-Aviv, davant del Parlament a Jerusalem i, sobretot, als llocs on la massacre va prendre forma.
Martí llança la candidatura de Junts a l'alcaldia de Barcelona amb una crida a no resignar-se: "Hi ha partit"
Un cop més, les enquestes no somriuen a Junts per Barcelona quan falten poc més de set mesos per a les eleccions municipals. Però lluny de caure en el desànim, el seu alcaldable, Jordi Martí, ha presentat aquest dimecres en societat la seva candidatura amb un al·legat contra la resignació. "Hi ha partit", ha assegurat durant un discurs en què s'ha mostrat disposat a capgirar les enquestes i també la dinàmica d'una ciutat que, ha lamentat, no està ben governada.
Puigdemont en campanya per les espanyoles, sí o sí
Els partits intenten dominar els tempos i jugar-los a favor seu, però aleshores l’allau mediàtica disposa. Junts medita sobre si és més convenient separar el retorn de Carles Puigdemont de les eleccions espanyoles, però la premsa ha decidit que serà un dels elements de la campanya electoral. El País, que anys enrere l’havia considerat poc menys que un ogre, ara anuncia a bombo i plateret la decisió del Constitucional per llançar un doble missatge: a Catalunya, que Sánchez compleix, i a la resta de l’Estat, que desescalar la tensió independentista és possible. A l’altra banda del Rubicó, en canvi, s’utilitza la seva figura per tensionar encara més el vesper. “Puigdemont celebra la seva victòria i la derrota dels poders públics”, escriuen a La Razón. Però, si mirem la declaració original del líder de Junts que justifica aquest titular, veiem que hi falta una paraula clau. Puigdemont parlava de “l’estratègia dels poders públics espanyols”. No s’han derrotat els poders, sin
Instagram i LinkedIn, grans assignatures pendents del català digital
Podem llogar un pis, enviar un correu, consultar un mapa o escoltar un pòdcast en català amb una cobertura propera al 100%, perquè les eines més utilitzades en aquests casos ja tenen interfície en la nostra llengua. En canvi, no podem buscar feina a LinkedIn, fer servir Netflix en català, aprendre idiomes des del català a Duolingo ni editar un vídeo amb CapCut: en aquests quatre casos d'ús la cobertura és del 0%.