08/05/1949 
Noticias
Sydney Schertenleib, l'estrella emergent que fa les delícies de Lamine Yamal
Sydney Schertenleib (Zúric, 2007) és el gran nom d’aquest inici de temporada del Barça. La futbolista suïssa ha fet el pas endavant que tant va reclamar Pere Romeu i ha aprofitat les baixes per lesió per consolidar-se a l’onze titular. Ha estat titular en els vuit partits que les blaugranes han disputat fins al moment, el darrer en el clàssic contra el Reial Madrid al Camp Nou, amb gol inclòs (7-0). "Quan xutes no penses gaire, només fas", confessava després del duel.
Un any del 'no' del Sabadell al BBVA: d'opa fallida a final feliç
El 16 d'octubre de l'any passat, el Banc Sabadell i el BBVA van enterrar de forma definitiva qualsevol possibilitat de fusió. Després de 17 mesos de guerra oberta i d'estires-i-arronses, un comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ho confirmava. L'oferta de l'entitat presidida per Carlos Torres havia aconseguit tan sols un 25% d'acceptació per part del capital del banc vallesà, per sota el topall mínim del 30% que havia fixat el grup d'origen basc per continuar amb l'operació. El grup presidit per Josep Oliu havia guanyat la batalla. Però dotze mesos més tard, amb el temps ha quedat demostrat que, després de l'opa fallida, el desenllaç final ha resultat feliç per tots dos.- "La indústria tabaquera ha finançat amb centenars de milions de dòlars almenys 25 premis Nobel"
La seva història podria convertir-se ben bé en una pel·lícula. Als anys setanta, quan Robert Proctor (Texas, 1954) indagava el motiu pel qual emmalaltim de càncer –en un moment en què hi havia un debat intens sobre el paper que hi tenien el tabac, els pesticides i altres contaminants–, es va endinsar en els arxius secrets de les grans tabaqueres i va descobrir un fet esgarrifós: durant dècades, havien manipulat la ciència per sembrar dubtes sobre els efectes mortals dels seus productes. 
Conflicte obert a la Garrotxa per la construcció d'una variant sobre un aqüífer protegit
Cada dia més de 2.000 camions d'alt tonatge travessen Olot i segueixen el recorregut per la carretera comarcal de les Preses. La majoria són camions de la indústria càrnia, que fan el trajecte d'anada i tornada entre Osona i el macroescorxador de la capital garrotxina, i transporten porcs vius, despulles o mercaderies fresques. El pas constant de camions per tot aquest tram urbà, amb cases a tocar de la calçada, genera molt de malestar entre els veïns i provoca reiterats problemes de trànsit. Per això, fa temps que ajuntaments, empreses i plataformes veïnals reclamen la construcció d'una variant que rodegi la ciutat i eviti el pas de vehicles pesants. Finalment, després d'anys de negociacions, el març del 2026 la Generalitat va aprovar el projecte constructiu de la nova variant, amb un pressupost de 470 milions d'euros, i l'obra principal ja està en licitació. Però la nova carretera té ecologistes i pagesos en contra: defensen que afectaria greument zones de camps molt fèrtils i, sobretot, l
"Meloni ha sigut molt llesta: fa creure que lluita contra la màfia, però no està fent res"
Roberto Saviano (Nàpols, 1979) volia escriure una novel·la d'amor. Però quan va descobrir la història de Rossella Casini, una jove violada, assassinada i esquarterada per la família del seu xicot, Francesco Frisina, hereu d'un clan de la 'Ndrangheta, va començar una investigació que va treure a la llum un dels crims més cruels perpetrats per la màfia de Calàbria. El meu amor no mor (Ara Llibres) és el resultat de cinc anys de treball. Un llibre amb el qual l'autor de Gomorra (2006) intenta fer justícia a una víctima oblidada de la màfia, mentre continua lluitant contra els seus propis dimonis. Una batalla de la qual confessa estar cada vegada més cansat. Saviano rep l'ARA a l'Institut Cervantes de Roma. El periodista italià sembla estar especialment abatut, convençut que ha sacrificat la seva vida inútilment. Mentre a l'estranger és reconegut com un escriptor valent, a Itàlia hi ha qui li reprotxa haver reduït o tacat la imatge del país denunciant les relacions entre el poder i el crim organ