15/06/1945 
Noticias
Un Messi incombustible condueix l'Argentina als setzens de final
Hi ha una jugada que agrada molt a Leo Messi. Mentre el seu equip ataca per l'esquerra i l'extrem de torn arriba a la línia de fons, el davanter centre se'n va a l'àrea petita per buscar la rematada. Els defenses, normalment, el segueixen. I mentre tot això passa, de manera discreta però totalment intencionada, Leo Messi apareix a la mitja lluna. La passada va cap a ell, esclar. Com un llampec, carrega la cama i remata amb força i precisió. El tir, sempre amb la cama esquerra, té una mica de rosca, suficient per acabar de despistar i sorprendre tothom, dels defenses al porter. És un gol que ha fet unes dues-centes vegades. O més. Però que segueix fent. I que seguirà fent. Una diana que tenia premi doble. Li servia per obrir el marcador contra Àustria i convertir-se en el màxim anotador de la història dels Mundials. Un gol decisiu en la victòria de l'Argentina, que rubricaria amb una segona diana al temps de descompte per deixar la seva selecció com a primera del grup J, ja classificada per als set
Goita Barcelona: un agent d’intel·ligència artificial per a la descoberta cultural
Edició de Premsa Periòdica Ara SL desenvolupa Goita Barcelona, un agent d’intel·ligència artificial del Diari ARA pensat per ajudar els usuaris a descobrir plans culturals, gastronòmics i d’oci a Barcelona a partir de fonts seleccionades, context i criteri editorial.
La fàbrica de causalitats, al servei de Peinado
Hi ha una escena de La resplendor de Stanley Kubrick que sempre em glaça la sang. El cuiner Halloran està parlant amb el nen Danny sobre el sinistre hotel on haurà de passar l’hivern, incomunicat. En el fons, mig desenfocats, hi ha uns ganivets penjats en una columna i la composició del quadre fa que subtilment apuntin cap a la testa del pobre infant. És d’aquells detalls que en un primer visionat pots passar per alt –tot i que el subconscient capti el sentit d’amenaça– però ja després només pots veure aquelles punxes orientades cap a la innocència que encarna el petit personatge i és insuportable.
La vigència incombustible d'Ignasi de Solà-Morales
L'arquitecte Ignasi de Solà-Morales (Barcelona, 1942 - Amsterdam, 2001) ha passat a la història com una figura extraordinària per com va aglutinar en el seu ofici els vessants d'arquitecte, historiador i teòric. Entre les seves fites intel·lectuals hi ha la direcció general del congrés de la Unió Internacional d'Arquitectes de Barcelona del 1996. La direcció incloïa una ponència marc, titulada Present i futurs. Arquitectura a les ciutats, que torna a estar d'actualitat ara que Barcelona acull una nova edició del congrés, del 28 de juny al 2 de juliol. Solà-Morales va desgranar la seva teoria de l'arquitectura a les ciutats en cinc aspectes plenament actuals, entre els quals hi havia les transformacions dels entorns urbans i els nous models d'habitatges. Així mateix, es va plantejar quina era la incidència dels mitjans de comunicació i de transport en l'arquitectura i les ciutats contemporànies, quines eren les noves arquitectures que responien "als nous ritus de la vida a les grans ciutats" i qu
El Girona confia en dos germans per tornar a Primera
Els germans Quique i Óscar Álvarez són els nous entrenadors del Girona FC per a la pròxima temporada. La direcció esportiva, encapçalada per Quique Cárcel, confia en els tècnics del filial per al retorn a Primera. Un repte majúscul per a dues figures amb experiència al cos tècnic de Javier Calleja –un dels noms que va sonar per ocupar la banqueta blanc-i-vermella–, però que encetaran la seva primera aventura al futbol professional com a primer i segon entrenador. Als dos germans els acompanyarà Jordi Balcells, preparador físic durant l'etapa de Pablo Machín, que també estava amb ells dos al filial.