08/10/1941 
Noticias
Enagás busca la complicitat de Catalunya per a la seva xarxa d’hidrogen
Enagás comença una gira per buscar la complicitat de Catalunya amb l'hidrogen verd. En concret, amb la infraestructura que ha de permetre transportar-lo. A partir d'aquest dimarts, el gestor espanyol de les infraestructures gasistes inicia el pla de participació pública de la xarxa d'hidrogen al Principat a través del qual preveu recollir les aportacions dels territoris afectats: des de l'opinió ciutadana fins als ajuntaments. Per això, celebrarà un total de 16 jornades participatives presencials en diferents municipis afectats des d'aquest 13 d'abril fins al pròxim 30 de maig. "S'exposarà la informació del projecte, es recolliran aportacions i es resoldran els dubtes", indiquen fonts d'Enagás. La intenció és minimitzar les possibles resistències socials i polítiques al projecte, sobretot després de l'experiència amb infraestructures, ara del tot aparcades, com el gasoducte del MidCat que havia de connectar Catalunya amb França.
Rússia canvia els coets pels míssils i cau de la cursa espacial
10 d’agost del 2023. Les 2.10, hora de Moscou. La missió Luna-25 s’enlaira des del cosmòdrom Vostotxni, a l’Extrem Orient rus. Per primera vegada en 47 anys, Rússia llança una missió lunar no tripulada, que té per objectiu tocar terra prop del pol sud de la Lluna, estudiar-ne el sòl i buscar-hi restes d’aigua glaçada. El 16 d’agost, la nau entra a l’òrbita lunar i, tres dies després, inicia les maniobres d’aterratge. Però en l’instant clau alguna cosa falla. Els motors no s’apaguen quan ho haurien de fer, l’aparell adopta una trajectòria incorrecta i s’estavella contra la superfície lunar.
El PP aplaudeix (literalment) Manuel Marchena
Cinc hores després que acabés la sessió del judici contra José Luis Ábalos assegut entre els membres del tribunal, Manuel Marchena entrava solemnement al saló noble de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació d'Espanya per ingressar-hi com a acadèmic. Un acte protocol·lari en el qual, envoltat dels noms de més pes de la justícia espanyola, ha pronunciat un discurs de 45 minuts sobre la incorporació de dades electròniques al procés penal. Se l'escoltava –i feia alguna foto amb el mòbil– la portaveu de Justícia del PP, María Jesús Moro. Ha arribat sola quan faltaven deu minuts perquè arrenqués l'acte i, mentre buscava el seu lloc, ha rebut una particular benvinguda. Julián Sánchez Melgar –que també està jutjant José Luis Ábalos i que va ser fiscal general de l'Estat amb Mariano Rajoy després de la mort de José Manuel Maza– li ha tocat l'espatlla per saludar-la. Després d'una breu conversa, ha anat a seure. I –igual que tota la sala– ha aplaudit Manuel Marchena quan
95 anys des que Espanya va prohibir la guerra
El 14 d’abril de 1931, fa 95 anys, el cel de Barcelona i de tot l'Estat es va tenyir d'una esperança inèdita. Per a molts, la proclamació de la Segona República no va ser només un canvi de règim, va ser una sacsejada modernitzadora que volia situar Espanya a l'avantguarda d'Europa. Entre 1931 i 1933, aquell impuls reformista va treure a la llum drets que avui ens semblen naturals, però que llavors eren trencadors: el sufragi femení, la llei del divorci, la profunda reforma militar d'Azaña i una reforma religiosa que buscava la laïcitat de l'Estat. Fites que van quedar emmarcades en la Constitució aprovada el 9 de desembre de 1931. Dins d'aquell text, destacava per damunt de tot una declaració d'intencions que encara avui ressona amb una vigència clara. L'article 6 dictava literalment: "Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional".
De Cardona a Almeria: Una ruta pels pobles que han estat escenari de films
Què tenen en comú localitats com Tossa de Mar, Cardona, Bielsa o Aýna? Doncs, entre altres coses, el seu innegable atractiu turístic, però també el fet que han sigut escenari de pel·lícules de referència com Pandora y el holandés errante, Campanades a mitjanit, Palmeras en la nieve o Amanece, que no es poco. Són quatre exemples de localitats que encaixen perfectament en el que es denomina turisme de pantalla, una modalitat del turisme cultural que impulsa les visites a destinacions, paisatges o ciutats que han aparegut o estan relacionades amb pel·lícules, sèries de televisió o produccions audiovisuals de tota mena, com documentals, videojocs o espots publicitaris, així com amb esdeveniments vinculats al món audiovisual, com ara festivals o trobades temàtiques. És una tendència a l’alça que està experimentant un important creixement des del naixement de les plataformes d'estríming i que porta els espectadors a visitar aquells escenaris on es van rodar les seves històries preferides.