08/10/1925 
Noticias
De les portes de la NBA a Catalunya: "La meva família volia que prioritzés els estudis"
Nascut a Guédiawaye (el Senegal), les possibilitats d’Eli Ndiaye d’acabar convertint-se en un jugador de bàsquet professional eren escasses. I en canvi, si no fos per una lesió, hauria arribat a debutar a la NBA. “Vaig començar a jugar a bàsquet quan estava en un internat. Quan vaig tornar a casa vaig seguir jugant i aleshores va aparèixer Oumar Sow, que em va proposar anar a Europa. No m’ho vaig pensar. Vaig fer proves amb el Baskonia, però no va funcionar, i aleshores va aparèixer el Reial Madrid”, explica a l'ARA Ndiaye, que en aquell moment només tenia 13 anys.
La comitiva del PP durant la manifestació
Sumar amenaça amb plantar el consell de ministres si dimarts no s'aprova ja el decret d'habitatge
La tensió per l'habitatge no és només entre el govern i els socis del Congrés, sinó que està instal·lada dins el mateix consell de ministres. En un comunicat, Sumar ha amenaçat aquest dissabte amb plantar la reunió de l'executiu de dimarts si no s'aprova el nou decret llei d'habitatge. Des del PSOE, mentrestant, recorden que la ministra del ram, Isabel Rodríguez, està treballant a contrarellotge precisament per fer-ho, tot i que es vol garantir que el que s'aprovi passa el filtre del Congrés dels Diputats. No seria el primer cop, en tot cas, que Sumar planta un consell de ministres: ja ho va fer al mes de març, retardant més de dues hores el seu inici, per discrepàncies amb el PSOE sobre el contingut del decret anticrisi arran de la guerra de l'Iran.
Trump maniobra perquè el fill de Bolsonaro sigui el pròxim president del Brasil
El govern de Donald Trump ha entrat de ple en la cursa de les presidencials al Brasil, que celebrarà la primera volta el diumenge 4 d’octubre. El suport explícit al candidat de l’extrema dreta, Flávio Bolsonaro, s’ha transformat en una operació d’ingerència electoral que ha obligat Lula da Silva, que opta a la reelecció, i el seu executiu a prendre mesures per protegir-se.
2027: l'any en què pot canviar tot... també Pedro Sánchez
Si alguna cosa es manté intacta des del segle XVI i XVII a Madrid són els mentideros. Ja no són a les Gradas de San Felipe, sinó que la informació ve i va als passadissos del Congrés, el Senat, la Moncloa i més enllà. I, com no pot ser d’altra manera, a l’altura que ja ens trobem de la legislatura espanyola, el gran tema de conversa ara és quan seran les futures eleccions. En realitat, només ho sap Pedro Sánchez, ja que és qui té la prerrogativa per prémer el botó vermell i només ha dit dues coses clares: que seran el 2027 i que no les farà coincidir amb les eleccions municipals i autonòmiques del 23 de maig. Tanmateix, els escenaris són múltiples si es té en compte les incògnites que queden per resoldre el 2026 i que l'any que ve està farcit de comicis decisius a banda i banda de l'Atlàntic. Abans d'acabar l'any, es determinarà si un retorn de Carles Puigdemont canvia l'estabilitat –cap a bé, espera la Moncloa– de la majoria plurinacional; si es resol la crisi de Ceuta i com es